La càrrega bacteriana dels xiclets aguanta inclús setmanes després d’estar en terra

Personal investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del CSIC, ha analitzat els bacteris de xiclets usats de cinc països diferents. La recerca, acabada de publicar en la revista ‘Scientific Reports’, demostra que la càrrega bacteriana dels xiclets canvia en qüestió de setmanes i que els bacteris orals aguanten sorprenentment molt de temps quan el xiclet està en terra. Aquesta recerca es pot aplicar en medicina forense o control de malalties contagioses.

Investiguen el paper de la dopamina en neurones implicades en alguns trastorns psiquiàtrics

Juan Nácher, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, ha dirigit una investigació sobre el paper de la dopamina –una substància del cervell important en els comportaments– en una població de neurones immadures del cervell adult, que podrien estar implicades en alguns trastorns psiquiàtrics, principalment la depressió. El treball, publicat en la revista ‘Frontiers in Neuroscience’, suggereix una nova diana en el tractament d’aquestes afeccions.

Dolors Corella, pionera de la genòmica nutricional

Quan Dolors Corella Piquer (Onda, Castelló, 1966) va rebre el Premi Rei Jaume I a la Recerca Mèdica 2018, aquesta catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València portava ja 30 anys dedicada en cos i ànima a la ciència; just els mateixos que complien els cèlebres guardons enarborats per un […]

Biodiversitat Amagada: paràsits de cetacis

El parasitisme és l’estratègia vital més estesa al món viu. Es podria dir que els paràsits representen el grup més nombrós d’espècies del planeta i òbviament formen part integral de la biodiversitat. Com diu Carl Zimmer en el seu llibre Paràsits (Capitán Swing, Madrid, 2016), un ecosistema sa està ple de paràsits. Tot i aquesta […]

Dos insecticides recomanats en gestió de plagues afecten negativament insectes beneficiosos a través de la melassa

Un estudi de la Universitat de València (UV), el CSIC, el CIDE (Centre d’Investigacions sobre Desertificació) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) mostra que la pimetrozina i la flonicamida, dos insecticides recomanats en alguns programes de gestió integrada de plagues (GIP), poden afectar negativament els agents de control biològic quan aquests s’alimenten de melassa. El treball, d’aplicació en cítrics, s’ha publicat a la revista Environmental Pollution.

Descriuen l’obtenció d’òxid de ferro i la seua transformació en ocre i colorants entre el Paleolític final i el Neolític

Un equip d’investigació de la Universitat de València (UV) i de la Universitat d’Arts i Ciències Aplicades del Sud de Suïssa ha publicat un estudi que caracteritza l’aprovisionament i processament d’òxids de ferro per a obtindre ocre i colorants entre el final del Paleolític i el Neolític. És la primera vegada que s’investiguen els ocres recuperats en espais domèstics i mostres del seu entorn geològic, per a conéixer la seua procedència.

El futur professorat valencià d’Educació Primària necessita millorar el seu coneixement sobre el risc d’inundació

Un estudi d’Álvaro Morote, investigador de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València (UV) i de María Hernández, catedràtica de Geografia de la Universitat d’Alacant (UA), destaca que l’actual alumnat de Magisteri de la UV no ha rebut formació suficient durant la seua etapa escolar sobre el risc d’inundació i la relació d’aquest amb el canvi climàtic. A més, existeix una manca de coneixement sobre la matèria que s’accentua per les fonts d’informació usades pel futur professorat (sobretot Internet), i perquè només un 11,2% de les enquestades i els enquestats creu que formar el seu futur alumnat en aquesta àrea pot reduir els riscos.

Un de cada cinc rumors per WhatsApp sobre la COVID-19 tracta la seua prevenció o curació amb substàncies o accions

Tres investigadores de la Universitat de València dirigides per la catedràtica de Periodisme Carolina Moreno han publicat un estudi en el qual s’analitzen els rumors difosos per WhatsApp a Espanya durant la pandèmia de COVID-19, amb l’objectiu d’identificar quin tipus de substàncies es va promoure per al seu consum. Una de cada cinc cadenes de text, vídeos o àudios va ser sobre prevenció o curació del coronavirus, argumentats sobre el principi d’autoritat mèdica i bàsicament promovent l’ús i consum de substàncies d’origen natural.