L’estudi se centra en la distribució de bacteris segons la profunditat a la qual es troben (capes superficials, intermèdies i inferiors del residu), la capacitat de biodegradació dels ingredients dels xiclets i les successions microbianes després de passar tres mesos d’exposició a l’aire lliure. S’ha analitzat la diversitat bacteriana de les mostres a través de Seqüenciació Massiva d’ADN (NGS en les seues sigles en anglès).
Manuel Porcar: “els xiclets podrien ser vectors de malalties bacterianes molt de temps després de ser llançats a terra”
Els xiclets són residus que romanen durant molt de temps en superfícies d’interiors, a l’aire lliure, apegats en edificis o inclús en obres d’art. Per a aquest estudi l’equip va recollir un total de deu mostres, dues a Espanya, França i Singapur, i una a Grècia i Turquia. Totes s’arreplegaren del terra amb una rasqueta esterilitzada i van ser transportades al laboratori, on es conservaren a una temperatura de -80 ºC fins a la seua anàlisi.
Segons l’investigador Manuel Porcar, “els xiclets podrien ser vectors de malalties bacterianes molt de temps després de ser llançats a terra. Hem trobat bacteris que poden servir per a netejar els xiclets, perquè se’ls mengen!”. L’expert afig que “els xiclets tenen una càrrega bacteriana que evoluciona d’un microbioma oral a un d’ambiental en qüestió de setmanes. Els bacteris orals aguanten sorprenentment molt de temps una vegada el xiclet està en terra. A més, molts dels bacteris que hem aïllat dels xiclets més vells tenen potencial per a bioremediar el xiclet, és a dir, degradar-lo”.
L’equip d’investigació de l’I2SysBio apunta que aquests residus de llarga durada s’han utilitzat per a l’anàlisi genètica humana en criminologia i arqueologia, i a més remarca que les seues troballes tenen implicacions per a una àmplia gamma de disciplines, inclosa la medicina forense, el control de malalties contagioses o la ja comentada bioremediació de residus de xiclet.
L’article firmat per Leila Satari, Alba Guillén, Àngela Vidal-Verdú i Manuel Porcar descriu una caracterització completa sobre el contingut bacterià del xiclet mitjançant tècniques dependents del cultiu i independents, a diferència d’altres investigacions que se centren en la millora a l’hora de netejar els xiclets llançats a terra, a fer-los menys adhesius, solubles amb aigua o degradables. A més, l’equip remarca que aquest material adhesiu “pot contenir una fracció important de la microbiota oral, toxines i alguns patògens com Streptococcus spp. i Actinomyces spp., que romanen atrapats en el residu apegalós i on la seua supervivència al llarg del temps ha rebut molt poca atenció”.
Article: Satari, L., Guillén, A., Vidal-Verdú, À. et al. «The wasted chewing gum bacteriome». Sci Rep 10, 16846 (2020). https://doi.org/10.1038/s41598-020-73913-4
