El treball, publicat en la revista Geoarchaeology, constitueix la troballa de les primeres dades conegudes sobre el procés de captació d’òxids minerals, la seua transformació física i les eines que van intervindre al llarg del Paleolític final, el Mesolític i el Neolític, fa entre 15.000 i 6.000 anys.
La intensa activitat de transformació s’ha detectat tant per la presència de restes d’ocre de diferent grandària i pes com per la concentració d’equips de macroútils de pedra per a picar i moldre els òxids
“Entre les conclusions, hem començat a conèixer com es gestionen la procedència i l’aprovisionament d’òxids, constatem també una important activitat de processament en les fases més recents del jaciment (les Coves de Santa Maira a Castell de Castells, Alacant), durant el Mesolític i el Neolític, respecte a les primeres fases, així com canvis a l’hora de tractar els òxids i obtindre ocre”, ha destacat J. Emili Aura, catedràtic de Prehistòria de la UV. La intensa activitat de transformació s’ha detectat tant per la presència de restes d’ocre de diferent grandària i pes com per la concentració d’equips de macroútils de pedra per a picar i moldre els òxids.
En la llarga història humana, l’ús d’òxids de ferro es considera una evidència significativa per al reconeixement de les capacitats cognitives, del simbolisme i del llenguatge humans. Ocres i altres colorants van ser utilitzats en l’Art prehistòric per a plasmar motius figuratius i geomètrics, per a la protecció de la pell i com a pintura corporal. També es van emprar combinant-los amb adhesius naturals per a emmanegar eines de pedra, en el procés d’adobat i en la conservació del cuir.
Fins a aquest estudi, els treballs sobre els òxids minerals a la regió mediterrània han tractat els colorants utilitzats en l’art prehistòric. No obstant això, no existia un estudi basat en mostres arqueològiques i geològiques amb anàlisis geoquímiques i mineralògiques. Aquest fet ha permès conèixer que l’existència de materials geològics pròxims va ser rellevant en les tasques d’aprovisionament d’òxids.
A més de la vinculació dels ocres arqueològics amb l’entorn, ha sigut possible conèixer els canvis en l’ús de l’ocre al llarg de les diferents fases arqueològiques, i comparar la seua procedència (local/no local) i els equips de processament al llarg de diversos mil·lennis.
L’equip d’investigació està format per J. Emili Aura Tortosa (UV), Gianni Gallello (UV), Clodoaldo Roldán (UV), Giovanni Cavallo (Universitat d’Arts i Ciències Aplicades del Sud de Suïssa), Agustín Pastor (UV) i Sonia Murcia‐Mascarós (UV). La investigació s’ha dut a terme dins d’un projecte finançat per la Conselleria d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital de la Generalitat Valenciana (Projecte AICO 2018-125), a partir de la col·laboració del Grup de Prehistòria del Mediterrani Occidental amb la unitat d’investigació multidiciplinària ArchaeChemis i la Unitat d’Arqueometria de l’ICMUV.
Coves de Santa Maira
Coves de Santa Maira és un jaciment estudiat per un ampli equip interdisciplinari que ha proporcionat dades rellevants sobre els canvis paleoambientals ocorreguts a partir de l’últim màxim glacial. També sobre l’evolució tecnològica, les estratègies econòmiques, la mobilitat i el simbolisme, i ha aportat evidències de pràctiques de canibalisme entre els caçadors mesolítics. Aquest mateix any s’ha donat a conèixer les evidències de l’ús de fibres vegetals per a fabricar objectes de cistelleria, un material perible que només es conserva en condicions excepcionals.
