Quan Dolors Corella Piquer (Onda, Castelló, 1966) va rebre el Premi Rei Jaume I a la Recerca Mèdica 2018, aquesta catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València portava ja 30 anys dedicada en cos i ànima a la ciència; just els mateixos que complien els cèlebres guardons enarborats per un jurat de premis Nobel i científics de prestigi mundial. Bonica coincidència per a reconèixer la contribució d’aquesta castellonenca de la Plana Baixa al naixement de la Genòmica Nutricional, una disciplina emergent que estudia les interaccions entre els aliments i el genoma i que pot millorar la salut pública mitjançant programes de nutrició personalitzats per a la prevenció de malalties.
Dolors Corella va contribuir a demostrar mundialment els beneficis de la Dieta Mediterrània en persones amb risc cardiovascular. Aquest fet és indiscutible, entre altres coses perquè forma part de Predimed, un dels projectes responsables de la inclusió d’aquest règim alimentari tan nostre en les guies oficials de vida saludable de molts països, com ara els EUA
Tot començà quan, després d’obtenir la llicenciatura de Farmàcia l’any 1989, va iniciar la seua formació predoctoral a l’Institut d’Investigacions Citològiques de València –germen de la recerca biomèdica a Espanya– de la mà del professor Santiago Grisolía i atreta per la figura de Severo Ochoa, qui li va lliurar la seua primera beca d’investigació.
Intuir que alguna qüestió genètica havia d’estar condicionant la resposta del metabolisme humà davant la ingesta d’aliments i que l’estil de vida podia esdevenir una eina per a la salut la va dur a indagar en el món de la genòmica per a la prevenció de malalties cardiometabòliques, en concret en l’estudi de les interaccions gen-ambient i en especial dins el camp de la Nutrició. I en aquesta línia, no va tardar a col·laborar amb científics de prestigi arreu del món i a participar en projectes internacionals que han sigut clau per al desenvolupament de la recerca en Salut i Nutrició. Com el Framingham, que va identificar el colesterol i la hipertensió arterial com a factors de risc cardiovascular; o el National Health Study of Singapore (1998), el més important estudi internacional sobre interaccions gens-dieta per a determinar malalties cardiometabòliques, finançat pel Ministeri de Sanitat de Singapur sota les directrius de l’OMS.
“La contribució de Dolors Corella a demostrar mundialment els beneficis de la Dieta Mediterrània en persones amb risc cardiovascular és indiscutible, entre altres coses perquè forma part de Predimed, un dels projectes responsables de la inclusió d’aquest règim alimentari tan nostre en les guies oficials de vida saludable de molts països com ara els EUA”.
Fervent defensora d’aquesta valuosa herència cultural –la Dieta Mediterrània– que representa molt més que una simple pauta nutricional –“és saludable i sostenible; no només hem de pensar en nosaltres sinó també en el medi ambient”, assevera–, està reconeguda com una de les principals investigadores en recerca alimentària. L’avalen més de 350 articles en revistes internacionals d’alt impacte i nombroses revisions al voltant de les diferents fites amb què compta com a investigadora: d’una banda, haver introduït la interdisciplinarietat en el seu camp de recerca i haver creat la metodologia d’estudi en vigor sobre les interaccions gen-dieta. D’altra, demostrar que una susceptibilitat genètica no significa necessàriament una malaltia.
Assegura que el camí no ha estat fàcil. La mort prematura de qui fou el seu mentor científic –el catedràtic Pedro Cortina– la va deixar científicament òrfena quan encara no tenia trenta anys, i la seua carrera es va precipitar per mig d’un camí en solitari; un camí prometedor, innovador, però amb prou feines iniciat. “Bregar amb la manca de recursos econòmics per a la investigació i amb el desavantatge de ser dona en un ambient científic molt masculí complicava molt la faena”, comenta. Des de 2006, Dolores Corella també és cap de grup del CIBEROBN.
L’any 2019 va passar a ser integrant de la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia (RANF), avalada per la seua trajectòria científica i acadèmica. Parlàrem amb ella, poc després, al seu reduït despatx departamental ubicat a la Facultat de Medicina, en el Campus de Blasco Ibáñez de la Universitat de València, darrere d’una taula repleta de papers apilats; informes que documenten les idees que transmet, carregades de coneixement, d’experiència, d’innovació… I parlàrem de nutrició, de dieta, de salut, de recerca i del passat, present i futur de la Medicina, una branca de les ciències en constant revisió des que el Genoma Humà fou seqüenciat i la tecnologia començà a oferir eines abans impensables per a interpretar i manejar el nostre material genètic. Acabàrem comprenent la importància de les “òmiques”, disciplines “sense les quals ja no és possible entendre la investigació mèdica”, i quedàrem convençudes que introduir la perspectiva de gènere en el mètode científic és una qüestió fonamental si volem tenir una ciència de qualitat.
Olga Dénia
