La gestió integrada de plagues (GIP) es basa en l’aplicació d’una combinació de mesures agronòmiques, biològiques i biotecnològiques que redueixen al mínim l’ús de pesticides. Quan les plagues sobrepassen els llindars de tractaments i cal utilitzar pesticides, aquests deuen ser efectius i respectuosos amb els agents de control biològic. L’estudi dels efectes secundaris dels pesticides és, per tant, clau en GIP, especialment en cultius com els cítrics, en què la majoria de plagues està regulada per agents de control biològic.
“L’estudi va demostrar que la melassa contaminada per pimetrozina i flonicamida va augmentar la mortalitat del Sphaerophoriarueppellii entre un 20 i un 50%, respectivament”
La pimetrozina i flonicamida són insecticides sistèmics que s’utilitzen generalment per al control de pugons en gran quantitat de conreus, com per exemple els cítrics. S’ha descobert que quan es realitzen tractaments contra el pugó amb pimetrozina o flonicamida, unes altres plagues com les mosques blanques i les cotxinilles que es troben habitualment en els mateixos cítrics tractats en quantitats que no excedeixen llindars de tractament, excreten flonicamida o pimetrozina a través de la seua melassa. “La melassa és una excreció ensucrada d’alguns insectes que s’alimenta de la saba com les mosques blanques, les cotxinilles, els pugons o els psíl·lids. Aquesta excreció és una de les principals fonts d’alimentació dels agents de control biològic i alguns pol·linitzadors”, explica Miguel Calvo Agudo de l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA).
“L’estudi va demostrar que la melassa contaminada per pimetrozina i flonicamida va augmentar la mortalitat del Sphaerophoriarueppellii entre un 20 i un 50%, respectivament. No obstant això, aquestes melasses van resultar innòcues per al parasitoide Anagyrusvladimiri (Anagyruspseudococci), un dels principals agents de control biològic del Planococcuscitri”, destaca Joel González Cabrera, investigador Ramón i Cajal de l’Institut Universitari de Biotecnologia i Biomedicina (BIOTECMED) de la UV.
En el treball, per part de la UV també han participat Yolanda Picó i Daniele Sadutto, investigadora i investigador en el CIDE, centre mixt amb la Generalitat Valenciana i del CSIC. “Els resultats d’aquest estudi indiquen que la melassa contaminada és probable que afecte una gamma molt més àmplia d’insectes beneficiosos que el nèctar contaminat i, per tant, s’hauria d’incloure en futures avaluacions de riscos ambientals”, ha destacat Yolanda Picó, catedràtica del Departament de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Facultat de Farmàcia de la UV.
L’estudi ha sigut finançat parcialment per un projecte de l’Institut Nacional d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA, RTA2017-00095), coordinat per Alejandro Tena (IVIA). En el treball també ha participat la Universitat de Wageningen (Països Baixos).
