Aquest estudi, publicat a la revista Sustainability, explora la formació de l’estudiantat de quart de Magisteri respecte al risc d’inundació durant la seua etapa escolar, i alhora examina la percepció d’aquest futur professorat sobre els factors que influeixen en el risc d’inundació, per a contribuir al coneixement general d’aquesta problemàtica. Espanya és un dels països europeus amb un risc d’inundació més alt, ja que més de dos milions de persones viuen en zones que en tenen i entre 1995 i 2015 hi hagué 526 morts per aquest fenomen. A la Comunitat Valenciana, l’àrea d’aquest estudi, unes 600.000 persones viuen en àrees inundables.
S’aposta per un model de programació educativa amb un ensenyament holístic en el qual es tracten els problemes medioambientals amb major èmfasi en la relació causa-efecte, i no en les conseqüències manifestades pels mitjans de comunicació
“Formar les i els mestres futurs en aspectes relacionats amb el risc d’inundació és molt necessari, ja que vivim en una regió de risc, és una temàtica que s’ha de treballar en Ciències Socials, cal millorar la dependència dels llibres de text per a estudiar la matèria, i és important reforçar el factor educació com una variable per a reduir el risc”, ha destacat Álvaro-Francisco Morote, investigador del Departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la UV.
Respecte a les dades de la investigació de Morote i Hernández, el qüestionari fou repartit el curs 2019-2020 entre 80 estudiantes i estudiants de Magisteri, amb un 67% de dones i un 33% d’homes. “Només un 21,3% d’aquest estudiantat té coneixements de risc d’inundació. Respecte als factors que influeixen en les inundacions, la majoria creu que el principal factor és el canvi climàtic i la gestió del territori”, ha apuntat la María Hernández, catedràtica de Geografia de la UA. També, un 51,3% opina que les inundacions s’han incrementat molt en pocs anys, i un 82,5% considera que actualment plou més intensament.
Les conclusions de l’article també aposten per un model de programació educativa amb un ensenyament holístic en el qual es tracten els problemes medioambientals amb major èmfasi en la relació causa-efecte, i no en les conseqüències manifestades pels mitjans de comunicació, on l’espectacularització distorsiona la gravetat del problema.
Així, a països com el Regne Unit, especialistes en canvi climàtic acreditats per l’ONU fan habitualment cursos d’aquesta temàtica a les escoles i proporcionen a l’alumnat de primària materials actualitzats i més fiables, així com un aprenentatge més pràctic. Els Estats Units, Polònia o Eslovènia també han incrementat la importància d’aquests programes, que consten dins les àrees de ciències naturals i experimentals, a diferencia d’Espanya, on apareixen en les àrees de Ciències Socials.
L’article també posa de manifest haver mostrat una mancança important en la formació del futur professorat, especialment en el cas valencià, on l’element més conegut del risc d’inundació són els episodis de Gota Freda, dissociats de la problemàtica global del canvi climàtic i les seues causes.
Aquest estudi són part del projecte d’investigació “Social representations of school content in the development of teaching competencies”, finançat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO) (PGC2018-094491-B-C32).
