L’exposició de la població al mercuri, i especialment de les dones embarassades i dels infants, és una de les preocupacions més rellevants en l’àmbit de l’exposició humana a substàncies químiques. El mercuri, sobretot en la seua forma orgànica de metil mercuri, produeix efectes perjudicials sobre el desenvolupament del sistema nerviós en el fetus i el nounat. Així mateix, poden produir efectes persistents en el desenvolupament neurocognitiu dels infants. La toxicitat neurològica del mercuri a baixes dosis en els infants afecta especialment la memòria, el llenguatge i habilitats verbals, i la funció visual-motora.
Existeix, per tant, una preocupació internacional que s’ha evidenciat amb la signatura, en 2013, del Conveni de Minamata sobre el mercuri, un tractat mundial per a protegir la salut humana i el medi ambient dels efectes adversos d’aquest metall pesant, i el principal objectiu del qual és la reducció i el control de les emissions degudes a l’activitat humana de mercuri al llarg del seu cicle de vida. Cal tindre en compte que un 30% del mercuri que s’emet a l’atmosfera és degut a l’activitat humana (mineria i metal•lúrgia, ús de mercuri en diferents processos i productes químics, activitat de les incineradores, crematoris, combustió de combustibles fòssils en centrals tèrmiques, cimenteres…), on 10% és d’origen natural (volcans, incendis, etc.), mentre que el 60% correspon a re-emissions des dels oceans i mars a l’atmosfera.
Quan el mercuri s’allibera al medi ambient, fonamentalment als ecosistemes aquàtics mitjançant deposició atmosfèrica, o per descàrrega d’abocaments, es transforma mitjançant l’acció bacteriana en la seua forma orgànica tòxica (metil-mercuri), que s’incorpora a la cadena tròfica i s’acumula sobretot en els peixos de més grandària, com el peix espasa i la tonyina, de manera que la principal via d’exposició humana a aquest metall és a través de la dieta, i especialment del consum d’aquest tipus de peix.
Una de les formes més rellevants per a avaluar l’exposició humana a mercuri és mitjançant la biomonitorització humana, és a dir, la mesura de substàncies químiques en mostres biològiques (sang, orina, pèl, etc.). En els estudis realitzats pel nostre grup d’investigació de la fundació FISABIO, en infants i mares de la Comunitat Valenciana, s’ha posat de manifest que els infants de 6-11 anys presenten nivells de mercuri en pèl cinc vegades superior a la mitjana dels 17 països europeus que van participar en un estudi europeu, i que un 18% dels infants superen el valor-guia establit per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). De la mateixa manera, un 27% de les mares estudiades superava el valor-guia. Aquests resultats són similars a la resta d’Espanya i als d’alguns països com Portugal, en els quals el consum de peix és molt rellevant en la dieta.
No existeix un patró comú d’exposició a mercuri als països mediterranis, i en molts d’ells escassegen les dades nacionals d’exposició. D’altra banda, la concentració de mercuri en diferents espècies de peixos de la Mediterrània supera les trobades en espècies de l’oceà Atlàntic. En el cas d’algunes tonyines, per exemple, és habitual que les seues concentracions de mercuri sobrepassen els nivells màxims establits per la Unió Europea. No obstant això, les dades més recents indiquen que les concentracions de mercuri en les aigües de la Mediterrània són similars a les mesures a l’Atlàntic Nord.
Per a disminuir l’exposició a mercuri, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària (AESAN) ha establit una sèrie de recomanacions, dirigides sobretot a dones embarassades i infants, en les quals per descomptat continua recomanant el consum de peix, donats els seus beneficis nutricionals, però assenyala que ha d’evitar-se, en les poblacions més vulnerables, el consum de peixos d’alt contingut en mercuri, com la tonyina, el peix espasa-emperador, el tauró i el lluç de riu.
Vicent Yusà Pelechà
Doctor en Química
Responsable del área de Investigación en Seguridad Alimentaria
FISABIO
Bio
