NOTÍCIES
La càrrega bacteriana dels xiclets aguanta inclús setmanes després d’estar en terra
Personal investigador de l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio), centre mixt de la Universitat de València i del CSIC, ha analitzat els bacteris de xiclets usats de cinc països diferents. La recerca, acabada de publicar en la revista ‘Scientific Reports’, demostra que la càrrega bacteriana dels xiclets canvia en qüestió de setmanes i que els bacteris orals aguanten sorprenentment molt de temps quan el xiclet està en terra. Aquesta recerca es pot aplicar en medicina forense o control de malalties contagioses.
Investiguen el paper de la dopamina en neurones implicades en alguns trastorns psiquiàtrics
Juan Nácher, catedràtic de Biologia Cel·lular de la Universitat de València, ha dirigit una investigació sobre el paper de la dopamina –una substància del cervell important en els comportaments– en una població de neurones immadures del cervell adult, que podrien estar implicades en alguns trastorns psiquiàtrics, principalment la depressió. El treball, publicat en la revista ‘Frontiers in Neuroscience’, suggereix una nova diana en el tractament d’aquestes afeccions.
Dos insecticides recomanats en gestió de plagues afecten negativament insectes beneficiosos a través de la melassa
Un estudi de la Universitat de València (UV), el CSIC, el CIDE (Centre d’Investigacions sobre Desertificació) i l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) mostra que la pimetrozina i la flonicamida, dos insecticides recomanats en alguns programes de gestió integrada de plagues (GIP), poden afectar negativament els agents de control biològic quan aquests s’alimenten de melassa. El treball, d’aplicació en cítrics, s’ha publicat a la revista Environmental Pollution.
Descriuen l’obtenció d’òxid de ferro i la seua transformació en ocre i colorants entre el Paleolític final i el Neolític
Un equip d’investigació de la Universitat de València (UV) i de la Universitat d’Arts i Ciències Aplicades del Sud de Suïssa ha publicat un estudi que caracteritza l’aprovisionament i processament d’òxids de ferro per a obtindre ocre i colorants entre el final del Paleolític i el Neolític. És la primera vegada que s’investiguen els ocres recuperats en espais domèstics i mostres del seu entorn geològic, per a conéixer la seua procedència.
Activitats
Articles
L’exposició de la població al mercuri
L’exposició de la població al mercuri, i especialment de les dones embarassades i dels infants, és una de les preocupacions més rellevants en l’àmbit de l’exposició humana a substàncies químiques.
‘Trigales verdes’ i safrà roig
El safrà és el producte agrícola d’alt valor més car del món i, encara que el seu origen és asiàtic, va ser a Grècia on botànics assiris el van cultivar per primera vegada en el segle VII a. C.
Talassèmia o la sang dels qui viuen pròxims a la mar
La talassèmia (paraula que prové dels elements lèxics del grec thalassa [mar] i haima [sang]) és un trastorn hereditari de l’hemoglobina, substància que es troba en els glòbuls rojos o hematies. literalment significa «sang dels qui viuen pròxims a la mar».
Dolors Corella, pionera de la genòmica nutricional
Quan Dolors Corella Piquer (Onda, Castelló, 1966) va rebre el Premi Rei Jaume I a la Recerca Mèdica 2018, aquesta
Biodiversitat Amagada: paràsits de cetacis
El parasitisme és l’estratègia vital més estesa al món viu. Es podria dir que els paràsits representen el grup més
Ana Lluch, una ‘agent doble’ apassionada i compromesa en la lluita contra el càncer de mama
És per a mi un plaer dibuixar un perfil de la professora Ana Lluch, a qui conec, d’una manera molt
Veus expertes
Investigadora científica del CSIC y directora del IATS-CSIC
Investigador de Fisabio
Investigador predoctoral del CSIC en el IATA
Profesor de investigación del CSIC en el IATA
Científica titular del CSIC en el IATA
Investigadora
Profesor de Investigación del CSIC
