Les dades sobre la salut mental són impactants. Segons l’Organització Mundial de la Salut, 450 milions de persones pateixen un trastorn mental al món, i al voltant d’un milió de persones se suïciden cada any. Quatre de les sis causes principals de discapacitat són resultat de trastorns mentals, dels quals la depressió és el més freqüent. Els problemes de salut mental no sols afecten les persones que els pateixen; una de cada quatre famílies té almenys un membre afectat per un trastorn mental, els membres de la família són sovint els cuidadors primaris i l’impacte és important en la qualitat de la vida familiar. Finalment, a més dels costos de salut i socials, les persones afectades per trastorns mentals són, amb més freqüència, víctimes de violacions dels drets humans, estigma i discriminació.
Malgrat aquestes xifres, no s’ha prestat tanta atenció al tractament i prevenció dels problemes de salut mental i a la promoció del benestar fins fa relativament poc de temps. Diferents institucions, incloent-hi la Unió Europea, estan alertant sobre la necessitat de millorar el benestar psicològic de la ciutadania amb la finalitat de previndre els problemes de salut mental.
Afortunadament, hi ha un ampli cos de recerca en salut mental que indica que és possible previndre i tractar els problemes de salut mental més prevalents, com ara la depressió i l’ansietat, i millorar significativament la qualitat de vida de persones amb trastorns mentals més greus. Els tractaments quan ja s’han manifestat els trastorns s’han centrat principalment en intervencions farmacològiques i psicològiques. Una línia més recent són les intervencions per a previndre l’aparició dels trastorns en poblacions de risc o en la població general.
El nostre equip d’investigació, LabPsitec, fa 25 anys que treballa en la millora de les intervencions psicològiques, tant des del punt de vista del tractament com de la prevenció i la promoció del benestar. Hem obtingut fons dels diferents programes marcs de la UE de manera continuada des de 2001 fins a l’actualitat que ens han permès desenvolupar diferents línies d’investigació. Una d’elles se centra en la relació entre hàbits de vida saludables i la promoció del benestar psicològic. Les intervencions centrades a canviar hàbits de vida, com la millora de la dieta, l’activitat física o les activitats socials s’estan revelant (amb evidència empírica) com a vies alternatives de millorar el benestar psicològic i fins i tot millorar problemes mentals com la depressió. Respecte als hàbits de vida saludables, la cultura mediterrània és un referent. Existeix ja àmplia literatura científica sobre les bondats de la dieta mediterrània. A més de la dieta, la forma de vida associada a la nostra cultura està íntimament lligada a hàbits de vida saludables com passar temps a l’aire lliure, gràcies a un clima privilegiat o la importància de les relacions socials i les activitats associades a aquestes.
LabPsitec porta 25 anys treballant en la millora de les intervencions psicològiques, tant des del punt de vista del tractament com de la prevenció i la promoció del benestar.
El nostre equip d’investigació ha dissenyat i posat a prova en diferents assajos clínics, tant al nostre país com en l’àmbit europeu, protocols de tractament que inclouen components relacionats amb promoure aquests hàbits de vida amb bons resultats en diferents àmbits com el tractament de la depressió lleu-moderada en atenció primària o la prevenció de la depressió en població de risc adulta, o en la prevenció de problemes mentals en adolescents i joves. A més d’explorar la utilitat i eficàcia d’aquests components terapèutics, una característica del nostre grup és investigar en la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a aconseguir que les intervencions psicològiques basades en l’evidència arriben a un major nombre de persones. Hem desenvolupat programes de tractament que s’administren via web i que ajuden a reduir el nombre de sessions cara a cara amb el professional. També estem desenvolupant apps per a complementar les intervencions psicològiques i que les persones puguen practicar les estratègies terapèutiques en qualsevol lloc i just en el moment que les necessiten.
Exemples de components terapèutics inclouen canvis en la dieta, prenent com a referent la dieta mediterrània, augment d’activitats saludables en les quals s’inclouen l’activitat física, però també les activitats socials. La contribució dels psicòlegs a aquests canvis en els hàbits (que no són fàcils d’aconseguir) inclouen estratègies per a trobar quins canvis en aquestes conductes saludables estan alineats amb els valors de les persones, personalitzant les intervencions en aquest sentit, millorant la sensació d’autoeficàcia amb la finalitat de fer més probable que s’aconseguisquen aquests canvis.
En definitiva, millorar la salut mental de la població és una necessitat i el treball a trobar nous components terapèutics que aconseguisquen augmentar el benestar i la qualitat de vida inclou les millores en hàbits saludables en els quals la cultura mediterrània és un referent.
Azucena García Palacios
Catedràtica de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics, Universitat Jaume I
Bio
