La investigadora de la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx Esther Sebastián González ha participat en un estudi internacional amb poblacions d’ànecs a Regne Unit, França i Espanya, que conclou que els ànecs tenen un desconegut i, alhora, essencial paper en la dispersió de llavors. La investigació ha sigut acceptada per a la seua publicació en la revista especialitzada Functional Ecology. La literatura científica atribueix als ocells menjadors de fruits carnosos (frugívores) el rol de dispersar les llavors. No obstant això, aquesta investigació ha constatat que, també, els ànecs exerceixen aquesta valuosa funció i es basen en l’anàlisi de la dieta de les poblacions d’ànecs que habiten el Delta de l’Ebre, el Ouse Washes (Regne Unit), així com els aiguamolls de Champagne i la Camargue (França). La investigadora de la UMH Esther Sebastián ha explicat que s’han comparat deu espècies d’ànecs, incloses fotges i escórpores comunes, i s’ha comprovat que en els quatre paratges naturals triats dispersen llavors de fins a 88 tipus diferents de plantes. Les llavors es dispersen i poden acabar germinant gràcies a un fenomen tan natural com senzill: temps després de ser ingerides són excretades intactes (endozoocoria) en un punt més o menys llunyà. Malgrat les diferències que existeixen entre els ànecs quant a grandària, forma i longitud dels seus becs i els seus hàbits (alguns bussegen i uns altres se submergeixen puntualment en l’aigua), no hi ha hagut diferències en les plantes que ajuden a reproduir-se, ja que tenen un “rol similar” com a dispersors de llavors.
La investigadora de la UMH Esther Sebastián assenyala que era poc conegut que els ànecs cabussadors o bussejadors i altres ocells aquàtics ajudaren a la reproducció de plantes, però resulta que sí que ho són, principalment de varietats sense fruits carnosos
Segons ha assenyalat la investigadora de la UMH Sebastián González, era poc conegut que els ànecs cabussadors o bussejadors i altres ocells aquàtics ajudaren a la reproducció de plantes, però resulta que sí que ho són, principalment de varietats sense fruits carnosos. Ho fan de flora present en els llacs i estanys, però també dispersen a nous llocs xicotetes llavors, procedents de pastures, de zones d’herbes i d’altres arbres presents a l’entorn dels aiguamolls.
“Alguns ocells aquàtics protagonitzen migracions més llargues o es mouen amb major freqüència i unes altres es desplacen en diferents èpoques de l’any i entre diferents direccions, per la qual cosa cadascuna ha un paper únic d’exercir a l’hora de dispersar les llavors a més o menys distància”, ha explicat Esther Sebastián.
Aquest estudi se suma a la creixent evidència del paper rellevant que juguen els ocells aquàtics en la dispersió de llavors, la qual cosa acreix la seua importància en la cadena biològica. Els experts creuen que les migracions de llarga distància poden tindre conseqüències molt rellevants per a ajudar a les plantes enfront de processos globals com el canvi climàtic o a la propagació d’espècies invasores. Esther Sebastián ha indicat que, igual que amb els ànecs, hauria de ser una prioritat identificar “els trets que defineixen quines plantes són dispersades” per altres ocells aquàtics com les de platja, les gavines i les piscívores, entre elles les garses. En el treball han participat, també, Adám Lovas-Kiss, del Centre d’Investigació Ecològica de Debrecen (Hongria); Merel B. Soons Bas van den Broek, de la Universitat d’Utrecht (Països Baixos); i Andy J. Green, de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), a Sevilla.
