A diferència de la majoria d’insectes, el morrut roig de les palmeres, que constitueix una amenaça greu per a espècies vegetals autòctones, té mecanismes per a continuar el seu desenvolupament enfront de disminucions brusques de la temperatura ambiental. Aquesta és la conclusió d’un estudi dut a terme en la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx i publicat en la revista internacional Journal of Thermal Biology. La professora de l’àrea de Zoologia de la UMH i líder de l’estudi Trinidad León apunta que aquests resultats suposen una evidència científica més de la necessitat de detindre el canvi climàtic global.
Com explica la investigadora de la UMH, el canvi climàtic està vinculat a variacions impredictibles de temperatura. De fet, cada vegada són més freqüents esdeveniments d’anomalies tèrmiques com a períodes freds o càlids no estacionals. La major part dels insectes detenen el seu desenvolupament morfològic durant períodes anormals de disminució de la temperatura ambiental i entren en un estat d’inactivitat conegut com quiescència. No obstant això, l’estudi de la UMH demostra, per primera vegada, que el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus) no interromp la transició larva-pupa quan és sotmés a una disminució brusca de temperatura durant set dies, simplement alenteix lleument el seu desenvolupament.
Segons la professora Trinidad León, si no s’actua, es produirà un desequilibri en el qual plagues com el morrut creixeran, mentre molts altres insectes desapareixeran
Malgrat ser un insecte de zones geogràfiques càlides, en aquest treball es demostra per primera vegada que es protegeix del fred segregant substàncies crioprotectores que produeix en el seu interior. Segons la professora León, aquests resultats suposen una evidència científica més que posa de manifest la necessitat d’actuar enfront del canvi climàtic. Si no s’actua, es produirà un desequilibri en el qual plagues com el morrut creixeran, mentre molts altres insectes desapareixeran.
Aquestes són algunes de les principals conclusions del treball, realitzat per professors i investigadors de la UMH. L’estudi ha sigut co-dirigit per la professora de l’àrea de Zoologia de la UMH i membre de l’Institut de Bioingenieria Trinidad León i pel professor del Departament de Física Aplicada de la UMH Arturo Serna. Els altres dos co-autors són els professors del Departament de Ciència de Materials de la UMH Antonio Fimia i Roque Madrigal.
A més d’aquests descobriments, que seran útils a l’hora de dissenyar noves estratègies per a combatre les plagues de morrut, els investigadors de la UMH han innovat en el mètode d’anàlisi, utilitzant tècniques físiques capdavanteres. Aquest estudi és el primer en el qual s’aplica la tomografia computada per raigs x per a quantificar l’efecte d’una disminució abrupta i transitòria de la temperatura ambiental sobre el desenvolupament morfològic, intern i extern, del morrut roig. En concret, van mesurar els canvis en diferents òrgans i teixits, inclòs el volum d’hemolimfa (el líquid equivalent a la sang), difícil de mesurar amb precisió atés que el sistema circulatori d’insectes és obert. També, és el primer treball on s’aplica la microscòpia hologràfica per a quantificar l’arquitectura tridimensional externa d’un insecte.
Per a fer aquest treball, els professors de la UMH han comptat amb exemplars de morrut proporcionats per l’equip de Tragsa, integrat per Jose Juan López, Victoria Martínez, Juanjo Cantonades, Natalia Penalva i Paula Toledo.
