La Covid-19 ha tingut conseqüències en tots els àmbits i sectors a nivell mundial. Però, com ha afectat la pandèmia els partits de futbol jugats a porta tancada? L’investigador del Departament de Fonaments d’Anàlisi Econòmica de la Universitat d’Alacant, Carlos Cueva, ha fet un estudi per a avaluar l’efecte d’estadis buits en el futbol durant la pandèmia. En concret, l’expert economista de la UA ha aprofundit en l’impacte en l’avantatge de l’equip local, tant en resultats com en decisions arbitrals.
Les dades reflectides en l’article «Animal Spirits in the Beautiful Game. Testing social pressure in professional football during the COVID-19 lockdown» (Esperits animals en el bell joc. Provant la pressió social en el futbol professional durant la Covid-19), apunten que l’avantatge de l’equip local es redueix a la meitat. «Abans del tancament d’estadis al públic, l’equip local guanyava un 45% dels partits contra un 29% de l’equip visitant, una diferència de 16 punts percentuals. Després del tancament d’estadis, passa a ser un 41% de victòries locals i un 33% de visitants, una diferència de 8 punts percentuals», explica Cueva.
Un altre dels resultats significatius que llança aquesta investigació és la diferència entre el nombre de targetes que rep l’equip local i el visitant: grogues, roges, faltes… «El període de pandèmia és l’únic en què els àrbitres no castiguen més els visitants que els locals», afirma l’economista. En aquest sentit, pel que fa a les decisions arbitrals, l’estudi mostra que l’avantatge de l’equip local –que era significativa amb públic– desapareix completament. «Amb públic, a l’equip visitant, li xiulen un 3% més de faltes i li trauen un 17% més targetes grogues i un 33% més targetes roges que al local. Després del tancament d’estadis, aquestes diferències, que eren estadísticament molt significatives desapareixen», afig l’investigador de la Universitat d’Alacant.
El període de pandèmia és l’únic en què els àrbitres no castiguen més els visitants que els locals.
Segons mostra la gràfica blava (Fig.1), un equip que jugue de local té un 4% menys de possibilitats de guanyar que abans de la pandèmia, i el seu rival un 4% més. En els gràfics verds, groc i roig (Fig.1), el comportament dels jutges sobre el camp varia visiblement quan no hi ha pressió des de la graderia. «Passa d’haver-hi una clara desigualtat a favor de l’equip de casa a igualar-se », puntualitza Cueva.
Metodologia
Per a fer l’estudi Carlos Cueva, amb l’ajuda de l’estudiant de la Universitat d’Alacant Ignacio Mas, ha recopilat dades de més de 230.000 partits des de l’any 1993 fins al 2020 de 41 lligues i 30 països. «S’han comparat les proporcions de victòries, empats i derrotes, i les mitjanes de faltes i targetes dels equips locals i visitants abans i després de la pandèmia», explica l’economista de la UA. «A més, en l’anàlisi estadística, controlem altres factors potencialment rellevants com el calendari de lliga, la temporada, o si el tancament d’estadis és total o parcial», afig Carlos Cueva.
Referència: «Animal Spirits in the Beautiful Game. Testing social pressure in professional football during the COVID-19 lockdown» Cueva, C. (2020). https://doi.org/10.31219/osf.io/hczkj
