Trencar el “mur verd” per a descobrir les seues tonalitats

Serra d'Aitana. Autor: José Carlos Cristóbal

La revolució industrial ens va conduir a un allunyament de la nostra mare Terra, a la recerca d’un «benestar» que l’està destruint. Però, cada vegada més, estem intentant enfortir el llaç que ens unia a la natura i volem tornar arrere. Per això, les persones que avui, de nou, es retroben amb la natura són molt diverses, amb objectius i disponibilitats diferents; però moltes necessiten accedir-hi a través de la tecnologia, que és on se senten més còmodes. En aquest sentit, fa uns dies es va presentar un projecte innovador i ambiciós (https://gr-alacant.ua.es/va/index.html), en què, a banda de la digitalització de més de 600 quilòmetres de rutes per les muntanyes alacantines, s’oferirà informació paral·lela a la ruta en si. I és ací on els responsables d’aquest projecte es posen en contacte amb nosaltres, el Grup d’Investigació de Botànica i Conservació vegetal de la Universitat d’Alacant, per a dotar de contingut algunes de les capes del recorregut.

 

Teucrium buxifolium subsp. rivasii., Zamarrilla roja de roca. Autor: José Carlos Cristóbal

En el nostre grup ens sentim responsables de transferir el nostre coneixement i de portar-lo a tota la ciutadania. Per aquesta raó hem començat a treballar en aquest sentit i amb l’objectiu que totes les persones que facen els recorreguts identifiquen i posen en valor el component vegetal (flora i vegetació) que ens envolta. Las plantes són verdes, pràcticament sense excepció; però en ciència és temerari fer afirmacions rotundes. A més, el verd té milers de tonalitats que ens ajuden a diferenciar unes espècies d’altres.

Les persones perceben de les plantes que són el rerefons de la Terra. Uns éssers que no es mouen i que formen part de l’escenari que es recorre; però no som conscients que són essencials i passem entre elles sense notar la seua existència. Són la matriu fonamental que dóna suport a les diferents comunitats d’organismes vius que constitueixen els ecosistemes, tant terrestres com aquàtics (continentals o marins). Convé recordar que la biota d’un territori és el resultat de processos de selecció i adaptació dels diferents llinatges a unes condicions climàtiques i tipus de sòls que, alhora, han anat canviant i evolucionant a través dels mil·lennis en paral·lel a les estirps d’organismes.

 

 


Les persones perceben de les plantes que són el rerefons de la Terra.


Saxifraga longifolia, coneguda com a corona de Rei, una planta escassa en les penyes de les serres  alacantines. Autor: José Carlos Cristóbal

El concepte plant blindness (‘la ceguesa de les plantes’) va ser encunyat el 1999 per uns educadors americans, conscients que l’alumnat no reconeixia les plantes com a components importants dels ecosistemes, i a més, no sabien de quina manera afecten la nostra vida quotidiana. En suma, l’alumnat entenia que els animals eren més dignes de tenir-ne cura i era incapaç de reconèixer una sola espècie vegetal, ja que entenien les plantes com un mer fons (Knapp, 2019). Per això, seguint el mestratge d’aquests botànics hem de treballar per revertir això i que es comprenga que la nostra vida depèn de les plantes, que sense oxigen no podríem respirar, que les plantes tenen altres tempos molt més llargs que els dels humans, i que la seua importància es mesura en temps geològic. Els humans percebem el passat a curt termini i és possible que aquest curtterminisme agreuge la ceguesa de les plantes. A partir d’aquesta premissa es obligació nostra, com a botànics, utilitzar totes les eines al nostre abast per a fer que vegem més enllà d’aquest «mur verd» i donem valor al component vegetal de què gaudirem en les senderes proposades. Amb un objectiu: augmentar el coneixement per a influir en la consciència individual i la cura de la vida vegetal.

Aquest projecte de visibilització del paisatge vegetal i tots els seus components és un bon punt de partida per a arribar a la societat i treballar en la sensibilització de moltes persones que en el seu temps lliure fan senderisme, mostrant-los la riquesa vegetal que les envolta, transferint-los coneixements sobre el component vegetal de cadascuna de les etapes que recorreran. Les muntanyes del nord d’Alacant (biogeogràficament, pertanyents al subsector alcoià-diànic, sector xativí) són un territori especialment valuós per la seua flora i vegetació. Les particulars condicions edàfiques i climàtiques, juntament amb la història geològica recent del territori, han propiciat la diferenciació d’una flora i hàbitats extraordinaris en el context del Mediterrani occidental. El percentatge de plantes i hàbitats endèmics (exclusius i irrepetibles) és molt elevat, una circumstància que ofereix un valor afegit a la rica història d’assentaments humans que es remunta a milers d’anys. Relacionat amb això hi ha una llarga tradició d’ús de les plantes per al seu aprofitament en diferents àmbits (alimentari, medicinal, agropecuari, constructiu, màgic, etc.), que ha sigut recollida i conservada en el saber popular i que enriqueix encara més els aspectes purament biològics del nord d’aquesta província.

 

Referències:

Knapp, S. (2019). Are humans really blind to plants? Plants, People, Planet, 1,164-168. http://doi.org/10.1002/ppp3.36

 


María Ángeles Alonso
Investigadora del Grup Botànica i Conservació Vegetal de la Universitat d’Alacant
Bio

 

 


 

Comparte

Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on email