Projecte europeu per a impulsar l’adquisició d’habilitats de comunicació en professionals sanitaris

Gràcies a una eina pedagògica innovadora basada en un entorn virtual de simulació capaç d’aportar informació en temps real
Facultad Ciencias de la Salud de la UA.

La qualitat assistencial d’un sistema sanitari no solament depèn de les seues capacitats tècniques, sinó que ve de la mà d’altres factors més importants com és el tracte amb el pacient. En aquest sentit, des de la Facultat de Ciències de la Salut de la Universitat d’Alacant treballen, al costat d’altres entitats d’Eslovènia, Alemanya i Múrcia, en el projecte europeu Healthcomm Simulator (Gamified virtual simulation for the adquisition of communication skills by healthcare professional) per a millorar les habilitats de comunicació en professionals sanitaris.

En concret, Healthcomm Simulator persegueix impulsar l’adquisició de competències transversals i bàsiques, concretament en la comunicació dels futurs professionals sanitaris de diferents titulacions universitàries, gràcies a una eina pedagògica innovadora. Basada en un entorn virtual de simulació capaç d’aportar informació en temps real, l’eina inclourà diferents escenaris sanitaris amb diferents perfils per a entrenar múltiples habilitats de comunicació en l’àmbit sanitari.

«Els canvis socials que s’han produït els últims temps en la societat en general i, de manera concreta, en la sanitat, assenyalen la necessitat que els sistemes de salut oferisquen als usuaris una atenció de qualitat centrada en la persona. Això implica, entre altres característiques, que els professionals dirigisquen esforços cap a un tracte respectuós i responsable en la relació amb la persona o que tinguen en compte la participació de l’usuari en la presa de decisions», explica la coordinadora del projecte Silvia Escribano, del Departament d’Infermeria de la UA.

Tot i això, continua predominant el model biomèdic, en què es prioritza la tecnificació per davant del factor humà i les relacions. Els professionals sanitaris són cada vegada més competents en habilitats tècniques mentre que la seua capacitació i formació en habilitats no tècniques (com la comunicació), són rarament entrenades i adquirides. No obstant això, manté la investigadora de la UA, «són considerades com un dels factors més importants de la qualitat assistencial clau en l’avaluació de resultats de salut, com en l’adherència al tractament, la satisfacció de l’usuari, i fins i tot, pel que fa a l’impacte econòmic, amb la reducció de l’estada hospitalària».

 


Per a l’adquisició d’aquestes habilitats no n’hi ha prou amb l’experiència clínica, sinó que cal un entrenament específic regular que permeta adquirir-les


 

 

Reunión de trabajo online de parte del equipo proyecto europeo Healthcomm Simulator.

Prioritats

L’adquisició i el desenvolupament de competències transversals, especialment en la comunicació, són destacades pels principals fòrums mundials i europeus d’educació i treball, com a prioritats a tenir en compte per a atendre les actuals i futures demandes de la societat en el seu conjunt. Actualment, explica Silvia Escribano, «les habilitats de comunicació del personal sanitari constitueixen un element clau per a la implantació del nou paradigma assistencial d’atenció centrada en la persona». En la formació dels professionals sanitaris, aquestes competències són considerades com un aspecte crucial per a l’adequat desenvolupament professional capaç de fer front a les noves demandes assistencials, però troben, tot i això, nombroses limitacions per al seu entrenament adequat.

«Per a l’adquisició d’aquestes habilitats no n’hi ha prou amb l’experiència clínica, sinó que cal un entrenament específic regular que permeta adquirir-les. És necessari la implementació de noves estratègies, metodologies, així com sistemes d’avaluació que permeten capacitar els nostres estudiants i professionals sanitaris en els nivells més elevats de qualitat professional, cosa que tindrà impacte directe sobre la qualitat dels serveis sanitaris, de la salut dels pacients i de la població», insisteix Escribano.

En aquest sentit, el projecte Healthcomm Simulator, basat en una eina d’entorn sanitari virtual, implica una maximització de l’eficàcia en l’accés, els costos i en els resultats d’aprenentatge, ja que facilita la seua implementació des d’una perspectiva autònoma i flexible, superant les barreres físiques i temporals. «Disposar d’aquest nou recurs digital d’aprenentatge possibilitarà potenciar les competències transversals incloses en el currículum formatiu dels professionals sanitaris des d’un marc dinàmic i creatiu, a més de suposar un enfocament completament innovador que proporciona una eina digital d’ús obert, escalable i ampliable a més àmbits i continguts», explica la coordinadora del projecte.

Emmarcat en el programa europeu Erasmus+ Strategic Partnerships i amb una duració de tres anys, fins a l’abril de 2023, Healthcomm Simulator compta amb Silvia Escribano, Rocío Juliá, María José Cabañero, Manuel Fernández, Sofia García i Miguel Richart de la Facultat de Ciències de la Salut de la UA, juntament amb experts de la Facultat de Ciències de la Salut Angela Boškin (Eslovènia), l’institut alemany ISOB, i l’associació Ingenio Labs de Múrcia.

 


Fuente: https://divulga.ua.es/va
Comparte
Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email