Arranca un nou projecte d’investigació que es proposa reescriure la història de la arqueologia dotant-la de diversitat de gènere. Es tracta d’ArqueólogAs ‘Recuperant la memòria: recorreguts femenins en la història de la arqueologia espanyola (segles XIX i XX)’. Dirigit per Margarita Díaz-Andreu, professora d’investigació de la Institució Catalana d’Investigació i Estudis Avançats (ICREA) en la Universitat de Barcelona, compta amb la participació dels investigadors Virginia Barciela i Octavio Torres, membres de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH).
El projecte naix amb l’objectiu de recuperar la memòria d’aquelles dones sense la feina de les quals difícilment es podria entendre la història de la arqueologia espanyola. L’arqueologia espanyola s’ha construït, en nombroses ocasions, a través de les veus de dones, però aquestes han sigut, generalment, silenciades. A través de la cerca de documentació en arxius, hemeroteques o museus, de la investigació bibliogràfica i de la història oral, disset especialistes de diferents àrees d’investigació, que treballen per tota Espanya, tractaran ara de rescatar aquestes veus.
L’equip d’investigació construirà un gran relat a través de l’encaix de microhistòries que s’han esborrat i que no solen estar reflectides en els llibres de text. D’aquesta manera, es compondrà una narració que tindrà com a protagonistes a aquelles dones que, d’alguna manera o una altra, han estat relacionades amb l’arqueologia: professores universitàries, o professionals que van exercir la seua feina en centres d’investigació, en museus o en l’arqueologia comercial. Noms tots aquests que, en femení, van ser fonamentals per a la difusió i la conservació del patrimoni, també des d’associacions, societats, el col·leccionisme privat o, fins i tot, des d’una feina callada, que van donar suport als seus col·legues masculins.
Aquest treball aspira, a més, a ampliar la geografia de la cerca de dones per a incloure zones d’Espanya que tradicionalment han sigut pitjor tractades, posant l’accent en el segle XIX, amb la intenció de cobrir un buit existent en la investigació.
Ampli equip d’investigació
Componen l’equip d’investigació especialistes que provenen de les institucions següents: la Universitat de Barcelona, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat d’Alcalá de Henares, la Universitat d’Alacant, la Universitat de Màlaga, la Universitat d’Évora, la Universitat Tufts, l’Escola Superior d’Igualtat Real, Humanitats, Comunicació i Cultura (ESIRHCC), el Museu Arqueològic Nacional, el Museu Nacional i Centre d’Investigació d’Altamira, la Casa Bonsor – Castillo de Mairena (Ajuntament de Mairena del Alcor) i la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Comunitat de Madrid.
El projecte naix amb l’objectiu de recuperar la memòria d’aquelles dones sense la feina de les quals difícilment es podria entendre la història de la arqueologia espanyola.
Equip Universitat d’Alacant
Virginia Barciela és professora ajudant doctora de la Universitat d’Alacant i membre de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric de la UA (INAPH). La seua investigació està centrada, principalment, en els objectes i les manifestacions simbòliques en l’àrea mediterrània de la península Ibèrica en la prehistòria recent
–adorns personals i art rupestre–. Ha sigut directora i codirectora de nombrosos projectes de prospecció, documentació i estudi d’enclavaments amb art rupestre, entre els quals es troben l’Actualització de l’Inventari d’Art Rupestre de la Comunitat Valenciana (2009-2011) o el Pla de Gestió de l’Art Rupestre de la Comunitat Valenciana (2019); i també d’actuacions arqueològiques en diferents jaciments com Cabezo Redondo (Villena, Alacant). De la mateixa manera, ha participat i organitzat diverses activitats en l’àmbit de la divulgació científica, entre les quals cal destacar la direcció del curs d’especialització «Els Dilluns amb l’Alcúdia. XVI Curs d’Arqueologia Il·licitana: Dones, Història i Arqueologia de la Universitat d’Alacant», que va tenir lloc l’any 2019.
Octavio Torres és col·laborador científic de l’Institut Universitari d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) de la Universitat d’Alacant. La seua investigació es concentra en la quotidianitat de la societat protohistòrica balear des de l’estudi dels seus habitatges, sota una perspectiva materialista i feminista, parant l’atenció a les relacions d’aquests grups amb les comunitats feniciopúniques mediterrànies. Forma part de l’equip científic del «Projecte Modular: arquitectura feniciopúnica» que desenvolupa l’activitat arqueològica en diversos jaciments a Cadis, Alacant i Menorca. En aquesta illa codirigeix un projecte quinquennal d’investigació en l’assentament de Son Catlar. En la seua etapa formativa, va formar part de la organització de dues trobades científiques sobre Arqueologia Feminista i de Gènere (2014 i 2016) i un taller doctoral (2019). Tot això, en l’actualitat, li ha fet analitzar el paper que van desenvolupar arqueòlogues i historiadores baleàriques que van lluitar per comprendre i donar a conèixer la història de l’arxipèlag dins i fora d’aquest, que no obstant això no han tingut la rellevància historiogràfica que mereixen.
Amb una duració de tres anys, el projecte està finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i per la Agència Estatal d’Investigació.
