El projecte d’investigació eProt, en el qual participa un equip de la Universitat d’Alacant (UA) liderat per la investigadora distingida Reyes Calvo, ha sigut seleccionat en la convocatòria FET Open (Future and Emerging Technologies) del programa H2020. Es tracta d’un programa europeu altament competitiu que finança projectes d’investigació col·laborativa amb impacte en el desenvolupament de tecnologies futures i radicalment noves.

L’objectiu principal del projecte e-Prot (Engineered Conductive Proteins for Bioelectronics / A Protein-based Platform for Bioelectronics) és desenvolupar dispositius bioelectrònics amb materials basats en proteïnes. Aquests dispositius, implantables, sostenibles i eficients es presenten com una alternativa a les tecnologies tradicionals utilitzades en la indústria electrònica que es podrien col·locar sobre o sota la pell i en la roba per a aplicacions mèdiques. «Des de mesurar paràmetres fins a la dispensació controlada de medicaments, o en tèxtil per a mesurar variables com la temperatura o el pols», explica Calvo.

La investigadora Reyes Calvo es va incorporar recentment al Departament de Física Aplicada de la UA a través del programa d’excel·lència GenT de la Generalitat Valenciana. L’equip d’investigadors de la Universitat d’Alacant que participa en el projecte està integrat pel també investigador distingit Carlos Sabater i el professor Carlos Untiedt.

«En el nostre projecte plantegem la possibilitat de construir prototips d’aquests dispositius totalment basats en biomaterials que són per definició biocompatibles i més sostenibles en la seua producció que altres materials en ús en electrònica. Tant el circuit electrònic en si, com la part de magatzematge d’energia (tots aquests dispositius requereixen alimentació), es faria amb diferents modificacions de les proteïnes en les quals es basen aquests materials funcionals», explica la investigadora distingida de la UA. Aquesta tecnologia presenta un avanç per al sector mèdic amb aplicacions en dispositius implantables i en dispositius que s’imprimeixen sobre teixits o es col·loquen directament sobre la pell coneguts com a wearable electronics.

 

Etapes del projecte

El projecte eProt, en el qual participen institucions de cinc països europeus, naix de la col·laboració de tres investigadores espanyoles: Reyes Calvo (UA), i, des del País Basc, Maica Morant, (CIC Energigune) i Aitziber L. Cortajarena (CIC biomaGUNE), que coordina el projecte. El finançament concedit permetrà escalar aquesta col·laboració incorporant-hi nous socis, contractant personal, i facilitant així la transformació d’idees de ciència bàsica en prototips reals que es puguen comercialitzar. La dotació total del projecte és d’uns tres milions d’euros, dels quals l’equip de la Universitat d’Alacant en rebrà aproximadament 400.000.

L’equip dirigit per la professora Aitziber L. Cortajarena en CIC biomaGUNE dissenyarà proteïnes conductores i sintetitzarà biomaterials basats en aquestes proteïnes. Aquests sistemes seran estudiats pel grup d’investigadors liderat per Reyes Calvo a la Universitat d’Alacant, experts en l’estudi dels mecanismes de conducció elèctrica en sistemes moleculars i nous materials. Al costat d’altres col·laboradors, se seleccionaran les proteïnes amb propietats òptimes per a ser integrades en diferents dispositius electrònics biocompatibles, com, per exemple, en bateries implantables de mida petita que integraran Maica Morant i els seus col·laboradors en CIC energiGUNE.

 


Aquesta tecnologia presenta un avanç per al sector mèdic amb aplicacions en dispositius implantables i en dispositius que s’imprimeixen sobre teixits o es col·loquen directament sobre la pell coneguts com a wearable electronics.


 

Reyes Calvo lidera el equipo de trabajo de la Universidad de Alicante del proyecto de investigación eProt

Equip UA

Reyes Calvo es va unir al Departament de Física Aplicada el 2019 a través del programa d’atracció regional de talent GenT, on lidera un laboratori dedicat a l’estudi de les propietats elèctriques i òptiques de materials quàntics bidimensionals. Abans d’incorporar-se a la UA va tenir un contracte Ikerbasque Fellow en CIC Nanogune (Sant Sebastià) i va realitzar dues estades postdoctorals a la University College de Londres (Regne Unit) i a la Universitat de Stanford (EUA). El seu treball ha sigut publicat en més de vint articles d’alt impacte, ha rebut diverses beques i contractes competitius, com una beca postdoctoral Marie Curie, i és investigadora principal de diversos projectes nacionals i regionals, entre els quals cal destacar una ajuda concedida recentment per la Generalitat Valenciana per a l’adquisició d’un equip de mesures elèctriques avançades a baixes temperatures i alts camps magnètics.

Per part seua, Carlos Sabater es va incorporar també al Departament de Física Aplicada de la UA com a investigador d’excel·lència GenT després de realitzar dues estades postdoctorals en centres d’alt prestigi com la Universitat de Leiden als Països Baixos i l’Institut Weizmann d’Israel. Sabater és especialista en la caracterització de les propietats de conducció electrònica en sistemes atòmics i moleculars, combinant aproximacions experimentals i teòriques. Ha publicat el seu treball en disset articles en revistes de prestigi reconegut i té en el seu haver una patent per a la seqüenciació d’ADN utilitzant elèctrodes de grafè.

Finalment, Carlos Untiedt és professor titular en el Departament de Física Aplicada , on lidera el laboratori de baixes temperatures i sistemes nanomètrics. A més, va ser director del departament fins a 2019. Untiedt és un expert de renom internacional en l’àrea de l’electrònica atòmica i molecular. El seu treball ha sigut publicat en articles en revistes de prestigi com Nature i ha rebut més de 2.700 cites.

Projectes FET Open

Els projectes FET Open es caracteritzen per estar basats en idees trencadores que puguen arribar a generar nova tecnologia, incloure un enfocament científic altament interdisciplinari i estimular la participació de joves investigadors i pimes d’alta tecnologia. En els projectes participen prestigioses universitats i centres tecnològics internacionals. La Comissió Europea ha finançat 58 projectes d’un total de 902 propostes valorades, xifra que ssuposa una taxa d’èxit de tan sols el 6,6 %.

 


Fuente: https://divulga.ua.es/va