Després de dos anys de treball, el projecte GOVALMAVIN ha finalitzat amb uns resultats que han permés aprofundir en el coneixement de les gerres de fang, tant tradicionals com tecnològiques, per a l’elaboració i criança de vins de qualitat. Aquest projecte d’Innovació multidisciplinària ha sigut liderat per la Plataforma Tecnològica del Vi (PTV) i, en aquest, han participat 15 entitats nacionals, entre les quals es troba la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx.
GOVALMAVIN s’ha executat amb un pressupost de 540.000 euros i ha comptat amb el suport financer del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, a través del seu programa d’ajudes per a l’execució de projectes d’innovació per Grups Operatius, cofinançat per la UE, a través de la AEI-agri. Amb l’execució de GOVALMAVIN, ha sigut possible aprofundir en el comportament de les gerres, tradicionals i tecnològiques, per a l’elaboració i criança de vins de qualitat. Així, s’ha dut a terme una caracterització de tots dos tipus de gerres des d’una perspectiva tècnica: porositat i grandària de porus, permeabilitat, microestructura, etc. Gràcies a això, s’ha pogut conéixer més a fons el comportament mecànic de les gerres tradicionals i garantir, mitjançant diferents recomanacions, la seua resistència per a la seua posterior reutilització.
A més, s’han desenvolupat i caracteritzat dues formulacions ceràmiques, basades en argiles roges, empleades en la fabricació de teules i rajoles de gres, amb les quals s’han dissenyat noves gerres ‘tecnològiques’, que presenten un comportament i propietats adequades, establint-se el protocol per a fabricar gerres de majors volums, mitjançant la millora de la seua estabilitat dimensional, la qual cosa faria possible la seua fabricació industrial amb ràtios de productivitat més elevats en relació als quals actualment poden oferir els fabricants. Així mateix, s’ha valorat el disseny de gerres cúbiques com a alternativa tecnològica a estudiar a curt termini, que podrien oferir volums molt superiors de fins a 1.500 litres/un.
La comparativa sensorial realizada entre vinos conservados y criados en barrica de roble y tinaja ha demostrado que las tinajas de barro son una firme y original alternativa
D’altra banda, GOVALMAVIN ha posat el focus en altres tres aspectes tècnics: el revestiment interior de les gerres, els seus sistemes de tancament i la seua neteja. Com a resultat, s’han identificat i valorat alguns materials naturals per al seu recobriment interior que, no sols aporten característiques diferencials als vins, sinó que, també, incideixen de manera directa en la taxa de permeabilitat de l’oxigen de la pròpia ceràmica. A nivell de tancaments i després d’una anàlisi dels requisits de totes dues tipologies de gerres donada la seua heterogeneïtat, s’han plantejat alternatives de disseny i s’ha seleccionat com a millor opció per a les gerres tradicionals la tapa rígida amb junta inflable i coberta, mentre que per a les tecnològiques la variant de plat ceràmic amb un escaló. Respecte a la neteja, s’ha destacat que la neteja amb aigua calenta (85 °C) a mitja pressió és l’opció que millor garanteix l’estabilitat microbiològica dels vins elaborats en aquests envasos.
En aquest sentit, la comparativa sensorial realitzada entre vins conservats i criats en barrica de roure i gerra ha demostrat que les gerres de fang són una ferma i original alternativa a la criança tradicional en barriques de roure, característiques diferencials en reduir el seu caràcter vegetal, astringència i amargor i aportant al vi major frescor, expressió fruitera, untuositat i persistència. Finalment, s’ha dut a terme un estudi sobre els hàbits de consum en dos entorns geogràfics europeus que aporten diferenciació en els seus gustos de consum com Espanya i Polònia. És important ressaltar que s’ha comprovat l’acceptació d’aquest tipus de vins en tots dos mercats, especialment entre aquells consumidors que busquen noves experiències i que van manifestar una valoració molt positiva cap a conceptes comercials com “Gerra”, “Fruita” i “Frescor”.
El període de duració de GOVALMAVIN està comprés entre agost de 2018 i agost de 2020. La iniciativa compta amb el suport financer de la UE, a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) i del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA). En el projecte han participat, també, Celler del Roure, Real Lloc de Ventosilla (Pradorey), el Centre Tecnològic del Vi (VITEC), Alfatec Enginyeria i Consultoria, l’Associació d’Investigació de les Indústries Ceràmiques (ITC-AICE) i Ad libitum (Juan Carlos Sancha). A més, el consorci ha comptat amb el suport cientificotècnic de AINIA Centre Tecnològic, la Universitat Politècnica de València, el Grup de Processos Enològics de la Universitat de Valladolid (UVaMOX), la Càtedra de Química Agrícola de la Universitat de Castella-la Manxa (CQA-UCLM) i Artica Enginyeria i Innovació (artica+i).
