El projecte AP-Waste, en el qual participa la Universitat Miguel Hernández (UMH) d’Elx, perfecciona un mètode per a transformar residus plàstics de l’agricultura en humus de cuc, de manera que es fomenta l’economia circular del camp i es reduiria la petjada de carboni agrària. Els estudis preliminars amb cucs criats en la UMH indiquen que aquest procés de descomposició natural podria aplicar-se per a obtindre un fertilitzant homologat per les autoritats que podria comercialitzar-se.
L’objectiu del projecte AP-Waste, un grup operatiu creat per l’Associació Agrària de Joves Agricultors (ASAJA) i en el qual participa el Grup en Investigació Aplicada en Agroquímica i Medi Ambient de la UMH, és biodegradar de manera natural els plàstics utilitzats en l’agricultura a través de l’ús d’insectes. Com explica el responsable del projecte en la UMH, l’investigador Raúl Moral, l’ús de agroplàstics té múltiples beneficis per als agricultors, però, si després del seu ús no es recullen i processen adequadament, es podrien generar residus de difícil eliminació. A Europa existeixen 110.000 hectàrees d’hivernacles i túnels plàstics destinats a l’agricultura, la meitat de les quals es troben a Espanya. El projecte AP-Waste té entre els seus objectius fomentar l’increment de la recollida i gestió de plàstics agraris en un 50% fins a 2025. A més, segons l’equip de treball, la recuperació dels plàstics contaminants podria generar un volum de negoci de 114 milions d’euros per als agricultors en aquest període.
El paper de la UMH en aquest projecte és aconseguir que, del processament dels residus plàstics, sorgisca un substrat fèrtil. En cada fase del procés, s’afigen nutrients i s’eliminen els patògens, de tal manera que el resultat final es puga utilitzar en la pròpia indústria agrícola de manera segura. La biodegradació dels plàstics en el projecte AP-Waste segueix una seqüència de tres passos: en primer lloc, el plàstic es dona a menjar al cuc de la farina (Tenebrio molitor), que és molt bon triturador. Posteriorment, s’utilitza la mosca soldat negra (Hermetia ilucens) i, en un últim pas, el substrat amb residus plàstics serà transformat per una mena de cuc criat en la UMH.
El mucus que expulsen els cucs havent dinat és el mitjà ideal per a incrementar l’activitat dels enzims, les molècules orgàniques que tenen la capacitat de trencar els polímers que formen les cadenes de plàstics
Com explica el professor Moral, el cuc roig de Califòrnia o Eisenia foetida ja s’ha utilitzat amb èxit en altres experiments per a bioremeiar o restaurar sòls, com en el projecte Life+ Regrow per a recuperar sòl contaminat per residus de la producció d’oli. L’actuació dels cucs de la UMH és clau en el projecte AP-Waste, ja que el mucus que expulsen havent dinat és el mitjà ideal per a incrementar l’activitat dels enzims, les molècules orgàniques que tenen la capacitat de trencar els polímers que formen les cadenes de plàstics.
Actualment, l’equip d’investigadors de la UMH està realitzant un estudi de supervivència amb els cucs per a comprovar quin percentatge de substrat contaminat pot arribar a suportar i transformar en un recurs fèrtil. Segons el professor Moral, a més de la presència de plàstics, els cucs han d’enfrontar-se a les restes deixades per altres insectes que intervenen en etapes anteriors. Per exemple, la quitina present en els exoesquelets d’altres insectes té un efecte nematicida i podria matar als cucs. Aquestes també són vulnerables a un excés de nitrogen o a l’alta salinitat del sòl. Per aquestes característiques, es considera que els cucs són un bon indicador mediambiental. Si es troben presents, significa que el sòl no està massa contaminat o és, almenys, recuperable.
En el projecte col·laboren, a més de la UMH, el sistema de recollida d’envasos agraris (SIGFITO), el Centre d’ Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (ENCEBES-CSIC), l’Institut Tecnològic de l’Embalatge, Transport i Logística (ITENE) i Repsol. Per part seua, les empreses subcontractades del projecte són Asetaga, Proteinsecta i Iris Tecnology. El grup operatiu AP-Waste compta amb una subvenció del Fons Europeu Agrari de Desenvolupament Rural (FEADER) de 558.011,21 euros (100% cofinançament UE) i té una duració de dos anys, que correspon al període comprés entre novembre 2019 i juliol 2021.
