Vaig tenir el plaer de conèixer i escoltar María A. Blasco durant la seua investidura com a doctora honoris causa per la Universitat d’Alacant l’any 2017. Durant aquest acte, la investigadora i directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) va reivindicar «un finançament suficient per a la investigació que no solament té la virtut d’avançar en el desenvolupament de la humanitat, sinó que també té la funció de formar i servir de planter per a les següents generacions de científics». Qüestió que cada dia hem de repetir més alt des dels centres d’investigació i educació per a aconseguir un progrés efectiu en la societat, ja que la ciència és una responsabilitat de tots i per a tots.
En aquest procés de responsabilitat, María A. Blasco té molt a mostrar, des que va nàixer en la pedania alacantina del Verdegàs el 1965. Fent un breu recorregut per la seua «vida i obra», cal recordar que María va realitzar la tesi doctoral sobre les polimerases d’ADN virals en el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM, Madrid), sota la supervisió de la seua mentora, Margarita Salas, i es va doctorar en Bioquímica i Biologia Molecular el 1993 a la Universitat Autònoma de Madrid. Aquell mateix any es va incorporar en qualitat de becària postdoctoral al laboratori de Carol W. Greider (Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 2009) a Cold Spring Harbor Laboratory (Cold Spring Harbor, Nova York, EUA).
Un fructífer recorregut a l’altra riba de l’Atlàntic que prompte la convertiria en cap de grup en el Centre Nacional de Biotecnologia (CSIC, Madrid) l’any 1997 al seu retorn a Espanya. El 2003 es va traslladar al Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO, Madrid) com a cap del Grup de Telòmers i Telomerasa i directora del Programa d’Oncologia Molecular. Des del 2011 ocupa el càrrec de directora del CNIO.
María Blasco ens ha familiaritzat a tots amb la funció fonamental que els telòmers i la telomerasa exerceixen en els processos de càncer i envelliment.
Les investigacions pioneres de Blasco ens han familiaritzat a tots amb la funció fonamental que els telòmers i la telomerasa exerceixen en els processos de càncer i envelliment. De fet, les seues troballes han demostrat que la reactivació de la telomerasa és suficient per a augmentar la longevitat i per a retardar l’envelliment i malalties que hi estan associades, com les cardiovasculars, l’Alzheimer, la diabetis o el Parkinson.
Durant la seua carrera científica ha sigut reconeguda amb diversos guardons i distincions, entre els quals figuren el Josef Steiner en investigació del càncer (2004); la Medalla d’Or de l’Organització Europea de Biologia Molecular (EMBO) al millor investigador europeu menor de quaranta anys (2004); el premi Ciència Europea de la Fundació Körber (2008); el Rei Jaume I d’Investigació Bàsica (2008); el premi Alberto Sols (2009); el premi de la Fundació Lilly (2010); el Premi Nacional d’Investigació Santiago Ramón y Cajal en l’àrea de Biologia (2010); el premi Miguel Catalá de la Comunitat de Madrid (2016). A més, té dos doctorats honoris causa per la Universitat Carlos III de Madrid i per la Universitat d’Alacant, i l’octubre de 2017 va rebre el Premi al Mèrit Científic de la Generalitat Valenciana.
Però, què hi ha darrere d’aquesta vida científica? Com ella mateix va afirmar durant l’acte d’investidura com a doctora honoris causa en la Universitat d’Alacant al qual feia referència al començament de l’article, «darrere de qualsevol vida científica hi ha almenys tres coses molt importants: una pregunta, l’ambició de trobar la resposta i, sobretot, el somni de voler millorar les coses, d’avançar en el coneixement i en el desenvolupament de la humanitat».
Les preguntes a les quals la investigadora alacantina ha dedicat la seua vida científica són senzilles d’entendre, però complexes de resoldre: Per què som mortals? Per què és la nostra vida finita? Per què la duració de la vida és una i no una altra? En definitiva, per què creixem, envellim i morim? Quines lleis de la biologia determinen això? Per què emmalaltim?… I si ho esbrinem…, podríem erradicar les malalties? I si erradiquem les malalties…, seria possible viure més?
Unes preguntes que han permès que María A. Blasco esdevinga un símbol en l’avantguarda de la ciència i una de les científiques més visibles i conegudes a tot el món. Unes preguntes que situen aquesta dona nascuda a Alacant com una de les científiques capdavanteres més destacades del nostre país.
Rafael Muñoz Guillena
Vicerector d’Investigació i Transferència de Coneixement de la Universitat d’Alacant