M’han demanat que participe en la “Mednight” escrivint una breu ressenya en la temàtica “Científiques pioneres”. Des de la meua posició de professora de l’Àrea de Tecnologies del Medi Ambient, amb la quasi totalitat de la meua docència a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la UPCT l’elecció no podia ser una altra que Mª Teresa Estevan Bolea, a la qual ja m’he referit amb anterioritat com un dels referents al nostre país en la creació de consciència ambiental. Seu era el primer llibre d’impacte ambiental que vaig tindre entre les mans.
“És sens dubte Mª Teresa un gran exemple a seguir, un model professional i un referent per a tots els joves enginyers, i, des del meu punt de vista, per a totes les joves que volen dedicar-se a aquesta professió”
Mª Teresa va nàixer a Osca l’any 1936, va estudiar el batxillerat a la seua ciutat natal, volia estudiar matemàtiques, però per consell del seu pare va estudiar una enginyeria. Així, es va matricular a l’Escola d’Enginyeria Industrial a Barcelona i fou l’única dona del seu curs. Va ser de les primeres enginyeres industrials d’Espanya, la cinquena segons algunes fonts. Va treballar entre 1962 i 1967 com a Directora Tècnica de Projectes, Inspeccions i Construccions Metàl·liques, SA L’any 1970 va obtenir per oposició la plaça d’Enginyer Industrial de l’Estat i va ser la primera dona que va ingressar en aquest cos. Segons ella mateixa ha comentat en alguna entrevista, va participar activament en la redacció de la Llei de Protecció del medi ambient atmosfèric de 1972. Llei a la qual m’agrada referir-me en les meues classes ja que en el seu preàmbul apunta la necessitat de considerar el medi ambient com un en el seu conjunt, assenyalant raons d’urgència les que fan necessària aquesta legislació sectorial i indicant les possibles conseqüències negatives sobre altres aspectes, com l’aigua o el sòl, si no es té aquesta visió global de l’entorn. Va impulsar la iniciativa de el Govern d’Espanya per a la creació amb el PNUMA de el Centre Internacional de Formació en Ciències Ambientals (CIFCA) l’any 1975.
El 1978 fou nomenada Subdirectora General d’Informació i difusió de la Direcció General de Medi Ambient, al Ministeri d’Obres Públiques i el 1979 passà a ocupar el lloc de Directora General de Medi Ambient. Des de la seua posició, convençuda de la necessitat de conscienciar la població perquè qualsevol política ambiental abast els objectius proposats, impulsà el Pla de Conscienciació Ciutadana, que edita, per a la divulgació escolar d’aquests temes, els Quaderns de Medi Ambient. Promogué la creació d’un programa d’iniciació a la problemàtica ambiental per a tècnics municipals i regidors. En aquest període s’inicià un inventari nacional de recursos naturals i culturals, per així poder catalogar i protegir el nostre patrimoni ambiental. Entre 1983 i 1987 va ser Enginyera Cap de Gabinet d’Estudis del Consell Superior del Ministeri d’Indústria i Energia.
Mª Teresa també ha participat en la vida política del nostre país, ha sigut diputada per Madrid a la III i IV legislatura (1987-1993) i Eurodiputada des de 1994 a 1999. De 1999 a 2001 va presidir el Consell Superior d’Indústria i Energia, i el 2000-2001 va ser consellera de la Comissió Nacional d’Energia. Va ser nomenada presidenta del Consell de Seguretat Nuclear l’any 2001, càrrec que va exercir fins a 2006, any en què es va jubilar. El Col·legi d’Enginyers industrials de Madrid li va atorgar la Menció Honorífica a la seua trajectòria professional en 2007. Ha seguit amb la seua incessant activitat, així ha sigut la degana de Col·legi d’Enginyers Industrials de Madrid des de 2013 al 2016.
La seua trajectòria vital ha rebut importants reconeixements. En 2018 la Federació Mundial d’Organitzacions d’Enginyers li va atorgar el premi “Dones en l’Enginyeria” i va ser la primera dona a rebre’l. En 2019, la Reial Acadèmia de l’Enginyeria la va distingir com a Enginyer Llorejat “per haver dut a terme una activitat professional considerada com a referent i model en l’àmbit de l’enginyeria”. La pandèmia ha impedit que haja recollit aquest premi, que ella vol que siga un homenatge a la dona enginyera. En aquest mateix any va rebre el Premi Nacional d’Enginyeria Industrial, en la categoria Trajectòria Professional, guardó promogut pel Consell General de Col·legis Oficials d’Enginyers Industrials.
Són nombroses les entrevistes que se li han fet en els últims anys, en elles assenyala que no s’ha sentit discriminada per ser dona però que ha hagut de treballar tres vegades més, perquè a les dones es “ens mira amb lupa” i “no es tolera que s’equivoque”.
“És sens dubte Mª Teresa un gran exemple a seguir, un model professional i un referent per a tots els joves enginyers, i, des del meu punt de vista, per a totes les joves que volen dedicar-se a aquesta professió”. La seua vida demostra que és possible aconseguir allò que un vol, però que cal tenacitat, dedicació, treball i esforç. Hem d’agrair a Mª Teresa que ens haja assenyalat el camí i el seu suport incondicional al progrés de la dona en qualsevol branca de l’enginyeria.
Stella Moreno Grau
Catedràtica de la Universitat Politècnica de Cartagena