Aquest acostament fa que les roques es deformen, fenomen que, al seu torn, és responsable de la formació de les muntanyes i les valls de les nostres comarques, de la morfologia de la nostra costa i, també, de l’activitat sísmica que cada pocs anys ens sobresalta. I prova d’això és l’ocurrència, el març de 1829, d’un dels terratrèmols més destructius que s’han produït al nostre país, el terratrèmol de Torrevella. Aquest sisme va arribar a una intensitat X i va tenir una magnitud estimada entorn de 6.5. Perquè ens fem una idea de les seues dimensions, va alliberar quasi cent vegades l’energia del terratrèmol de Llorca de l’any 2011.
A la nostra província destaquen dues grans falles sismogèniques, la de Crevillent i la del Baix Segura (fig. 1), totes dues situades a la meitat sud. Tal com es pot comprovar en aquest mapa, les dues falles delimiten una zona de relleu més baix ocupada per la vall del riu Segura i el camp d’Elx.
La falla inversa del Baix Segura és la que va causar el terratrèmol de 1829, així com el terratrèmol de Xacarella-Torremendo de magnitud 5.5 que es va produir el 1919 (fig. 2). Aquesta falla eleva les serres d’Hurchillo, Benejússer i el Molar (Guardamar del Segura), al mateix temps que enfonsa la vall del riu Segura. A partir de mesuraments amb GPS d’alta precisió sabem que aquesta falla es mou amb una velocitat un poc superior al mig mil·límetre per any.
La falla de Crevillent té un moviment mixt. D’una banda, enlaira les serres de Favanella-Crevillent, els petits relleus situats al nord d’Elx, i les muntanyes Tossal, Benacantil i serra Grossa a la mateixa ciutat d’Alacant. D’altra banda, desplaça lateralment els blocs que separa al nord i al sud, amb una velocitat de 0,4 i 0,7 mil·límetres per any segons les nostres dades GPS.
Vivim en un territori privilegiat a la riba del mar Mediterrani, en el qual la tectònica activa és, precisament, la responsable del relleu i del paisatge.
És important remarcar que les dues falles es prolonguen cap a l’est en el mar Mediterrani (fig. 2). Això es té en compte per al càlcul de la perillositat sísmica, ja que, com més longitud, més gran és la magnitud del terratrèmol màxim esperable. Les nostres estimacions indiquen que el terratrèmol màxim tant en la falla del Baix Segura com en la de Crevillent té una magnitud al voltant de 7.
Tal com indiquen les dades geològiques i geodèsiques, sabem que aquestes dues falles importants tenen una velocitat inferior a un mil·límetre per any (com a referència, la falla de San Andreas a Califòrnia té una taxa de desplaçament de 33 mil·límetres l’any). Gràcies a la lentitud de les dues falles, els terratrèmols més perillosos ocorren amb períodes de repetició molt grans. Per exemple, els terratrèmols similars al de Llorca s’escauen aproximadament cada dos-cents anys, mentre que els similars al de Torrevella de 1829 ocorren amb intervals d’uns pocs milers d’anys.
Encara que la meitat sud de la província d’Alacant és la més activa des d’un punt de vista tectònic i sísmic, no podem deixar de banda que al nord de la província també s’han produït terratrèmols significatius. Especialment destacables són els sismes esdevinguts el 1620 i 1644 en les proximitats d’Alcoi. També cal destacar els terratrèmols importants registrats en el sud de la província de València, pràcticament en el límit provincial amb Alacant, com l’ocorregut el 1748 a Montesa-Estubeny.
Vivim en un territori privilegiat a la riba del mar Mediterrani, en el qual la tectònica activa és, precisament, la responsable del relleu i del paisatge. Els terratrèmols s’han produït en la nostra terra durant els últims milions d’anys i ho continuaran fent en el futur. Entre altres efectes, continuaran elevant el relleu, especialment al sud de la província, i, fins i tot, provocaran l’emersió de noves zones cap a l’est.
Encara que, per fortuna, els períodes de repetició de terratrèmols catastròfics són llargs, almenys si els comparem amb altres zones del planeta com el Japó o la costa de Califòrnia, hem de treballar perquè el seu impacte en la nostra societat siga el més petit possible. Per descomptat que es pot viure en una regió en la qual ocorreran terratrèmols amb una magnitud al voltant de 7. No obstant això, hem de potenciar la investigació, realitzar estudis de detall en les zones crítiques, reduir la vulnerabilitat de les nostres construccions, treballar en educació i en protecció civil, i integrar totes aquestes línies de treball en els plans d’actuació municipal.
Les alacantines i alacantins han de saber que disposem del coneixement científic suficient i de la tecnologia necessària per a reduir considerablement l’impacte del pròxim terratrèmol significatiu. Posem-nos a treballar, fem les coses bé i continuem gaudint de la nostra meravellosa terra gràcies, en part, als terratrèmols.
Pedro Alfaro García
Catedràtic de Geodinàmica Interna de la Universitat d’Alacant
Bio
Iván Martín Rojas
Investigador del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d’Alacant
Bio
Iván Medina Cascales
Investigador predoctoral del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d’Alacant
Bio
