Davant la incertesa que viu el sector turístic, sembla oportú insistir en les potencialitats que tenen alternatives com la que representa el turisme gastronòmic. És a través d’una oferta gastronòmica d’excel·lència com podem atraure un turisme de qualitat, que ajude a superar l’estacionalitat de l’activitat turística i siga capaç de complementar-se amb altres tipus de turisme. D’aquesta forma, podrem diferenciar-nos d’altres destinacions turístiques, posar en valor els nostres productes gastronòmics i crear sinergies de col·laboració entre el sector turístic i el sector productiu.
No podem oblidar que es tracta d’una activitat, la que comporta el turisme gastronòmic, que està basada en la tradició i la cultura materialitzades en la gastronomia. Per aquesta circumstància és freqüent que en les destinacions de turisme gastronòmic es fomente la conservació dels elements tradicionals i culturals i que es posen en valor recursos que corren el risc de desaparéixer. Ben gestionat, pot arribar a ser un exemple, no sols d’integració amb l’entorn, sinó també del seu enriquiment, i aquesta és una de les claus de la sostenibilitat que ha d’acompanyar a un turisme gastronòmic de qualitat.
En els fòrums sobre turisme gastronòmic, que ha impulsat l’Organització Mundial de Turisme en els últims anys, s’ha destacat el protagonisme que pot tindre aquesta activitat gastronòmica en la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible. S’ha destacat la importància de promoure les sinergies que permeten al turisme gastronòmic convertir-se en un instrument essencial i clau per la consecució d’un desenvolupament sostenible, capaç de mantindre l’essència dels territoris sense renunciar a l’avantguarda i la innovació.
És en aquest context on cobren valor les finestres d’oportunitat que pot generar la promoció d’un turisme gastronòmic que tinga com a referent a la cultura alimentària mediterrània. Com s’assenyalava en els arguments que es van utilitzar per a defensar la candidatura de la dieta mediterrània com a patrimoni immaterial de la humanitat, aquesta cultura trasllada una realitat gastronòmica que fa referència a tot un entramat de pràctiques i coneixements, valors i creences, tècniques i representacions sobre que, quan, com, amb qui, i per què es menja el que es menja. Inclou els productes i les tècniques de producció o elaboració, i també valors, creences, usos i costums i formes de consum.
El model dietètic que aporta la cultura alimentària mediterrània és, actualment, més un propòsit que una realitat en la majoria dels països de la conca mediterrània.
Però malgrat aquest reconeixement, la cultura alimentària mediterrània s’enfronta actualment a tres grans problemes: l’abandó progressiu dels hàbits alimentaris propis, la desaparició dels referents patrimonials, amb la consegüent pèrdua de la gramàtica culinària i gastronòmica tradicional, i l’impacte negatiu que representa la globalització i l’estandardització del gust. Podem afirmar que el model dietètic que aporta la cultura alimentària mediterrània, allò que de manera més restrictiva denominem dieta mediterrània, és, actualment, més un propòsit que una realitat en la majoria dels països de la conca mediterrània.
Ho assenyalàvem amb anterioritat, les destinacions de turisme gastronòmic poden servir per a promoure la recuperació i conservació dels elements tradicionals de cultures alimentàries com la mediterrània i posar en valor recursos que corren el risc de desaparéixer. L’atractiu d’una oferta gastronòmica com la que poden oferir territoris com la Comunitat Valenciana, no resideix únicament en el plaer que pot oferir la taula mediterrània o en la reivindicació de les seues qualitats organolèptiques i nutricionals, sinó que suposa també un reconeixement del patrimoni cultural immaterial i un impuls als seus paisatges, productes i productors, tècniques i elaboracions, mercats i empreses agroalimentàries.
Les comarques valencianes, amb la diversitat que les caracteritza, encara reuneixen molts dels elements que han ajudat a configurar la cultura alimentària mediterrània. Constitueixen un espai amb identitat i tradició culinària i gastronòmica, amb varietat de recursos i productes i amb un reconegut potencial en l’àmbit de la gastronomia i el turisme gastronòmic que no hauríem de desaprofitar. No oblidem que entre les raons que expliquen la creixent demanda d’aquesta modalitat turística es troben els valors de sostenibilitat basats en el territori, el paisatge, la cultura local, els productes locals, així com la cerca de l’autenticitat. La dimensió territorial del turisme gastronòmic resulta bàsica per a entendre la relació entre aquest i el desenvolupament local, i més concretament per a entendre les accions, relacions i interaccions dels actors involucrats en la cadena de producció i distribució de productes agroalimentaris que genera el turisme gastronòmic.
Josep Bernabeu-Mestre
Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant
Bio
