El turisme de naturalesa és un dels que creix amb una major rapidesa els últims anys. Es fa principalment en ambients rurals, fet que afavoreix el desenvolupament sostenible d’aquestes zones i ajuda a mitigar-ne la despoblació. Amb freqüència, aquest turisme en entorns naturals s’associa a l’ecologia, principalment a la botànica i a la fauna. Però hi ha un element geològic, de vegades oblidat, que permet un gaudi integral i complet, i que ajuda a comprendre en la seua globalitat el nostre entorn natural.
La província d’Alacant té un patrimoni geològic excel·lent, amb roques que ens conten part de la història del nostre planeta dels últims 250 milions d’anys. Servisca com primer exemple, el recentment declarat monument natural del límit K-T o K-Pg d’Agost. Aquesta fina capa d’argila negra de 66 milions d’edat, ens aporta una valuosa informació sobre un dels esdeveniments més importants esdevinguts a la Terra, quan quasi el 75% dels gèneres biològics van desaparèixer per l’impacte d’un asteroide enorme, que inclou els mediàtics dinosaures. Per descomptat, la província té més tresors geològics repartits pel seu territori. A Santa Pola podem passejar per un escull fòssil de coral de fa 6 milions d’anys, veure-hi panoràmiques espectaculars de l’illa de Nova Tabarca, on afloren restes rocoses de la placa tectònica d’Alboran. L’aproximació durant els últims vint milions d’anys d’aquesta petita placa, i de les grans plaques d’Euràsia i Àfrica, és responsable de la formació de les muntanyes de la nostra província. El més apassionant és que aquest procés continua actiu, i les nostres muntanyes continuen creixent, especialment en la meitat sud de la província, on emergiran nous sectors en els pròxims milions d’anys. Molt a prop, als Arenals del Sol i la serra del Colmenar, podem gaudir d’afloraments amb estromatòlits gegants únics en el món. Aquestes restes de malles microbianes ens parlen d’un moment climàtic extrem al Mediterrani.
També en la costa, aquesta vegada en el nord de la província, podem veure imponents penya-segats entre la serra Gelada i el cap de Sant Antoni, que s’han format per l’activitat de diverses fractures, com la monumental falla del Moraig a Benitatxell, que són un vestigi de quan es va formar la nostra benvolguda mar Mediterrània. Bona part d’aquests penya-segats estan modelats en roques del cretàcic que ens aporten una informació valuosa de quan Ibèria se situava en latituds tropicals. Aquestes roques, que es van depositar en plataformes marines succintes, són un dels punts de rellevància internacional de la nostra província, i figura al costat del límit K-Pg d’Agost, en el catàleg de Geosites fet per l’Institut Geològic i Miner d’Espanya.
A l’interior de la província també podem gaudir de llocs d’interès geològic de rellevància. Comencem amb el Cabeçó de la Sal del Pinós, que és considerat un dels millors exemples de diapir salí d’Europa. D’altra banda, l’interior de la província està esguitat d’impressionants monuments petris com els «Arcs de Castell de Castells», «Els Frares de la Serrella» a Quatretondeta i Fageca, els «Avencs de Partagat» a Benifato o «La Llibreria» a Xixona, entre d’altres.
En la nostra professió gaudim tant amb la Naturalesa, que sentim el desig irrefrenable de compartir aquesta «mirada geològica» amb la resta de ciutadans.
En els paràgrafs anteriors s’ha inclòs un petit botó de mostra dels nostres tresors geològics. Com diu el refrany «Són tots els que estan, però no estan tots els que són». En algunes publicacions com el llibre Geología de Alicante (2004), el de Senderos Geológicos (2010) o en els quaderns dels Geolodías de Alicante es pot consultar un llistat més complet de la riquesa geològica de la nostra província.
En la nostra professió gaudim tant amb la naturalesa, que sentim el desig irrefrenable de compartir aquesta «mirada geològica» amb la resta de ciutadans. Aprendre geologia permet comunicar-te, ni més ni menys, que amb el nostre planeta. Amb l’ajuda de la geologia podem comprendre la seua llarga història de 4.550 milions d’anys, a través dels registres que han quedat fossilitzats en les seues roques. Durant les nostres jornades de turisme de naturalesa, el paisatge no el contemplem com una instantània fixa, sinó com una pel·lícula del que va ocórrer en el passat i del que ocorrerà en el futur.
Us convidem que continueu gaudint d’aquests meravellosos llocs per la seua bellesa singular, però que afegiu a la vostra experiència el coneixement de la seua història geològica. Estem convençuts que l’activitat serà encara més plaent.
A la província d’Alacant són cada vegada més les persones que gaudeixen dels seus tresors geològics. El Geolodia d’Alacant s’ha convertit des de la primera edició d’aquesta en l’activitat de divulgació geològica en el camp amb major assistència al nostre país i, fins on nosaltres sabem, una de les de major assistència (si no la que més) en el món. En la pàgina web del Departament de Ciències de la Terra i del Medi Ambient de la Universitat d’Alacant podeu consultar els quaderns que s’editen anualment des del 2008.
Et perdràs aquesta mirada geològica en els pròxims passejos per la Naturalesa? Aquesta carta d’invitació finalitza amb el nostre lema del Geolodia alacantí «Geodiversitat d’Alacant Gaudeix-la!».
Pedro Alfaro García
Catedràtic de Geodinàmica Interna de la Universitat d’Alacant
Bio
