Gràcies als treballs arqueològics en diferents ciutats de l’antic Egipte, la professora de Filologia Grega de la Universitat d’Alacant, María Paz López (en la imatge), ha identificat papirs que contenen fragments de novel·les perdudes de l’antiga Grècia. En el marc del projecte Eroticorum graecorum fragmenta in papyris membranisve reperta (EGFPMR), finançat pel Programa LOGOS d’ajudes a la investigació en estudis clàssics, de la Fundació BBVA i afavorit per la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics, la investigadora trau a la llum els textos perduts d’aquest ric llegat que ha romàs ocult sota les arenes del desert i que s’han conservat gràcies a les especials condicions de temperatura i humitat d’Egipte.
La novel·la, en tant que relat de ficció en prosa, va ser l’últim gènere literari que va nàixer a Grècia. Va gaudir de molt d’èxit durant tot l’imperi en les diverses modalitats, que abasten des de textos molt erudits en un registre cultíssim fins a les composicions més populars no exemptes de vulgaritat. «Encara que la tradició manuscrita ha permès conèixer alguns títols, la veritat és que la major part de les novel·les s’han perdut. Només es conserven cinc obres completes: Querees i Cal·lírroe de Caritó, de final del segle I o començament del II dC; Efesiaca de Xenofont d’Efes, probablement posterior a Caritó, primera meitat del II dC; Dafnis i Cloe de Longus de Lesbos, de la segona meitat del II dC; Leucippe i Cleitofont d’Aquil·les Taci, de mitjan II dC; Etiòpiques o Teàgenes i Cariclea d’Heliodor, del III-IV dC. També cal comptar amb les Babiloníaques de Iàmblic del segle II dC i altres textos similars també de ficció», conta María Paz López.
Noves dades
Aquest nou projecte finançat pel Programa LOGOS permetrà editar, traduir i estudiar el corpus actualitzat, com també revisar els materials anteriors a la llum de noves dades i d’una tecnologia òptica més avançada. En concret, la investigadora de la Universitat d’Alacant analitzarà al voltant de 50 fragments de papirs, pergamins i altres peces de ceràmica que actualment es conserven en biblioteques de ciutats com el Caire, Ginebra, Florència, Oxford, Berlín, Milà i Michigan.
Entre altres documents hi ha vendes, impostos, judicis, plets que donen fe de com era la societat de l’època.
Un dels aspectes que s’abordarà durant l’estudi són els temes de realia, especialment les referències a certes situacions jurídiques que es presenten en les novel·les i que, de la mà del professor de Dret Romà de la Universitat de València Carlos Sánchez-Moreno, seran comparats amb les fonts i els documents històrics, molts conservats també en papirs. «Entre altres documents hi ha vendes, impostos, judicis, plets que donen fe de com era la societat de l’època», detalla López.
D’altra banda, es pretén explorar la situació de les dones en el món antic en qüestions com el matrimoni o el dot. «Un factor important d’aquests textos és la quantitat d’interessants personatges femenins que intervenen en la trama novel·lesca: reines, bruixes, magues, corsàries, esclaves o prostitutes que s’arrisquen i desafien les normes establides», segons María Paz López.
La professora de Filologia Grega de la UA fa més de 30 anys que estudia aquests fragments. De fet, ja la tesi doctoral de l’any 1993 es va centrar en aquests papirs de novel·la grega. Des d’aleshores, han aparegut nous textos d’un gènere que inclou novel·les històriques, biogràfiques, picaresca, gòtiques, de ciència-ficció, eròtiques.
María Paz López manté una estreta col·laboració des de fa anys amb experts i grups d’investigació internacionals especialitzats en papirologia i en literatura grega com A. Stramaglia, F. Reiter, J. Hämerstedt, P. Parsons, L. Del Corso, L. Graverini, A. Casanova. A Espanya, entre altres investigadors, col·labora estretament amb la catedràtica de Filologia Grega de la Universitat de Múrcia Consuelo Ruiz, referent internacional en el tema de la novel·la grega.