Dissenyen un nou antibacterià contra el bacteri Escherichia coli

La tecnologia, que parteix del grup d’investigació de Microbiologia Molecular dirigit per Francisco M. Mojica, consisteix en dues molècules amb propietats antimicrobianes. Aquest avanç es presenta com una alternativa a l’ús d’antibiòtics ja que, en l’actualitat, la resistència a aquests medicaments suposa un greu problema de salut pública.

Investigadors de la Universitat d’Alacant (UA) han dissenyat un nou antibacterià contra l’Escherichia coli (E.coli), bacteri present en la microbiota del tracte gastrointestinal de persones i animals, responsable de patologies infeccioses com la diarrea del viatger, diarrea hemorràgica i, fins i tot, insuficiència renal. La tecnologia consisteix en dues molècules (anomenades Poll-N i UK-C) amb propietats antimicrobianes específiques contra el bacteri E.coli.

Les molècules Poll-N i UK-C, proteïnes fàgiques modificades amb uns residus d’aminoàcids amb càrrega positiva en un dels seus dos extrems, «no sols destrueixen aproximadament un 90% dels ceps testats d’E. coli, sinó que no tenen efecte en altres bacteris», expliquen els investigadors del grup de Microbiologia Molecular de la UA. L’ús d’aquestes com a antimicrobià específic contra l’E.coli és potencialment interessant en el cas d’aliments, cosmètics o aigües contaminades, i també per al tractament de malalties (infeccions) produïdes per aquest bacteri.

Entre l’equip de científics responsable d’aquest avanç es troba Francisco J. Martínez Mojica, descobridor dels sistemes CRISPR, les contribucions del qual en aquest camp van ajudar a desenvolupar la tècnica d’edició genètica CRISPR-Cas9. Al seu costat, en aquest nou projecte, figuren els investigadors Jesús García Martínez, Vicent Soler Bodí, Noemí Marco Guzmán i Arantxa Peña Pardo.

 


No sols destrueixen aproximadament un 90% dels ceps testats d’E. coli, sinó que no tenen efecte en altres bacteris.


 

Alternativa als antibiòtics

En l’àmbit sanitari, aquest nou antibacterià es presenta com un agent alternatiu a l’ús d’antibiòtics per a prevenir, entre altres efectes secundaris, l’aparició de resistències dels microorganismes a aquests, fet que suposa en l’actualitat un greu problema de salut pública.

A més, explica l’equip d’investigadors de la UA, «l’especificitat contra l’E. coli garanteix, per exemple, que l’administració d’aquest cause un impacte menor en la resta de la microbiota d’un pacient, un aspecte d’una gran rellevància des del punt de vista clínic». Encara que la majoria dels ceps d’E. coli solen ser totalment innocus, n’hi ha diversos que són capaços de causar distintes malalties. Per això, les molècules desenvolupades des de la Universitat d’Alacant són útils en qualsevol procés biotecnològic, clínic i industrial que requerisca l’eliminació total o parcial del bacteri Escherichia coli.

Més informació

 

 

 

 


Fuente: https://divulga.ua.es/va
Comparte
Share on facebook
Share on google
Share on twitter
Share on linkedin
Share on pinterest
Share on email