Aconseguir tomates de més qualitat, amb més sabor, i més resistents a nous virus i malalties emergents, a més de les noves condicions derivades del canvi climàtic. Aquest és l’objectiu del projecte europeu HARNESSTOM, liderat per l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt de la Universitat Politècnica de València (UPV) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).
El projecte està coordinat per Antonio Granell, professor d’investigació del CSIC, i compta amb un pressupost de 8,07 milions d’euros, dels quals 7,04 seran finançats pel programa marc d’investigació i innovació de la Unió Europea Horitzó 2020, mentre que la resta el cobriran entre les empreses participants i el Govern de Taiwan.
Quatre anys de projecte amb la participació d’institucions de set països
HARNESSTOM (Harnessing the value of tomato genetic resources for now and the future / Aprofitament del valor dels recursos genètics amb vista al present i al futur) es desenvoluparà durant els pròxims quatre anys, i ho farà amb la participació d’institucions de set països, des de petites i mitjanes empreses, companyies tecnològiques i de cultiu, fins a ONG, associacions d’agricultors i diverses institucions acadèmiques.
“Es tracta d’una iniciativa d’una gran importància per al cultiu de la tomata”, afirma Granell. “Primer”, afig l’investigador del CSIC, “perquè permetrà oferir al mercat solucions perquè resistisca a alguns dels nous virus que l’amenacen, com el virus rugós de la tomata (ToBRFV), així com als desafiaments del canvi climàtic. I segon, perquè el projecte reuneix a tots els agents a fi que els resultats dels laboratoris es transferisquen al mercat: des de nosaltres, el personal investigador, fins a associacions de productors, empreses, ONG, etc. Tot això, amb un objectiu: que la tomata que arribe a la nostra taula siga millor, en tots els sentits”.
Quatre programes de millora
La tomata és una hortalissa àmpliament cultivada i consumida, però amb una diversitat genètica reduïda i, per tant, molt vulnerable, tant a les malalties emergents com al canvi climàtic.
“Afortunadament”, destaca Granell, “la tomata és rica en recursos genètics, i es disposa d’informació suficient per a superar aquestes dificultats. HARNESSTOM pretén demostrar que l’increment en l’ús dels recursos genètics resulta clau per a la seguretat alimentària i aconseguir un producte final de major qualitat”.
D’aquesta manera, aprofitant el gran esforç realitzat recentment en diversos projectes finançats per la Unió Europea per a connectar fenotips i genotips, HARNESSTOM recopilarà, centralitzarà i normalitzarà aquesta gran quantitat d’informació perquè, d’una manera senzilla, puga ser utilitzada per diferents tipus de persones usuàries.
Així mateix, el projecte desenvoluparà quatre programes de preproducció. El primer tractarà d’introduir resistències contra les principals malalties emergents. El segon, cercarà la millor adaptació de la tomata al canvi climàtic. El tercer programa de preproducció estarà destinat a la millora de la qualitat, mentre que el quart cercarà augmentar la resiliència de la tomata tradicional europea mitjançant el millorament participatiu.
Banc de germoplasma
Per part de la UPV, a més de la coordinació de l’IBMCP (UPV-CSIC), participa també en el projecte l’Institut Universitari de Conservació i Millora de l’Agrodiversitat Valenciana (COMAV), que compta amb un banc de germoplasma que conté una de les majors col·leccions de material genètic de tomata i parents silvestres, circumstància que resultarà clau per a aconseguir varietats més resistents a les malalties emergents que afecten el cultiu.
A més, el projecte pretén involucrar agricultors, consumidors, xefs creadors de tendències i universitats en activitats per al disseny d’estratègies innovadores que, en última instància, donen com a resultat materials de cultiu adaptats localment.
Un consorci de 22 institucions
A més de la UPV i el CSIC, el projecte compta amb cinc socis més a Espanya: l’Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA), el Centre Tecnològic Nacional Agroalimentari d’Extremadura (CTAEX), la Fundació Cajamar de la Comunitat Valenciana, l’Associació de Productors i Comercialitzadors de la Tomata de Penjar d’Alcalà de Xivert i Enza Zaden Centre d’Investigació.
El consorci d’HARNESSTOM el completen 15 entitats més de Bulgària, França, Itàlia, Israel, els Països Baixos i Taiwan.